SALMS 102
102
No m’amaguis la teva mirada
(Oració d’un afligit quan, sentint-se defallir, esplaia la seva angoixa davant el Senyor.)
1Senyor, escolta la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu;
2no m’amaguis la teva mirada, en moments d’angoixa,
acosta a mi la teva atenció;
ara que t’invoco, afanya’t a respon-dre’m!
3Els meus dies s’esvaeixen com el fum,
i els meus ossos es consumeixen com les brases.
4El meu cor està decaigut com l’her-ba segada,
i no tinc ni esma de menjar.
5Els meus gemecs són tan grans
que la pell se m’ha encastat als ossos.
6M’assemblo al pelicà del desert,
sóc com el mussol de les ruïnes;
7no puc dormir, i sóc
com un ocell solitari a la teulada.
8Els enemics m’ultratgen contínuament,
els detractors maleeixen en el meu nom.
9En comptes de pa menjo cendra,
i les llàgrimes se’m barregen amb la beguda;
10per causa de la teva indignació i el teu furor
m’has alçat i m’has rebatut per terra.
11Els meus dies són com l’ombra que se’n va,
i em vaig assecant com l’herba.
12Però tu, Senyor, perdures per sempre,
i el teu record de generació a generació.
13Tu t’alçaràs, tindràs pietat de Sió,
perquè ja és temps d’afavorir-la,
ja n’és arribat el moment!
14Que els teus servents estimen les seves pedres,
i els dol el seu enrunament.
15Llavors les nacions temeran el nom del Senyor,
i tots els reis de la terra, la seva majestat;
16quan el Senyor haurà reconstruït Sió,
s’hagi mostrat en la seva glòria,
17hagi atès l’oració del desvalgut
i no hagi menyspreat les seves sú-pliques.
18Serà escrit això per a les generacions futures,
i un poble renovat donarà lloança al Senyor:
19“Des del seu santuari excels ha estat atent;
el Senyor, des del cel, ha mirat a la terra
20per escoltar el plany dels presoners,
per alliberar els sentenciats a mort,
21a fi que es proclami a Sió el nom del Senyor,
i la seva lloança a Jerusalem,
22quan es reuneixin pobles i reialmes
junts per venerar el Senyor.”
23Ell ha debilitat la meva vigoria pel camí,
ha escurçat els meus dies.
24Però jo dic: “Déu meu, no em pren-guis a la meitat de la vida,
que els teus anys duren per temps indefinit.
25Al principi tu vas assentar la terra,
i el cel és obra de les teves mans.
26Ells passaran, però tu subsistiràs,
tots ells s’envelleixen com la roba,
tu els reemplaces com un vestit,
i acabaran amb un canvi.
27Però tu ets immutable,
i els teus anys no tenen fi.
28Els fills dels teus servents tindran habitatge,
i la seva posteritat serà estable da-vant teu.”
S'ha seleccionat:
SALMS 102: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya