PROVERBIS 22:1-16

Més val un bon nom que mol-tes riqueses, i la consideració, més que la plata i l’or. Ric i pobre són iguals: tots dos els ha fet el Senyor. El prudent veu el perill i s’amaga, però els incauts passen avant i ho paguen. El temor del Senyor és fruit de la humilitat; porta riquesa, honor i vida. Hi ha llaços i trampes al camí de l’home fals; qui vetlla la pròpia vida se n’allunya. Instrueix l’infant en el seu camí, i ni quan sigui vell no se n’apartarà. El ric es fa amo del pobre, i el qui manlleva es fa esclau del creditor. Qui sembra iniquitat recull desgràcia: la vara de la seva ira l’extingirà. El de mirada compassiva serà beneït, perquè comparteix el seu pa amb el necessitat. Expulsa el descregut i marxarà la discòrdia: s’acabaran els plets i les injúries. Qui estima la sinceritat de cor i és agraciat de llavis, té l’amistat del rei. Els ulls del Senyor protegeixen el coneixement, però confonen les paraules de l’insidiós. El gandul diu: “A fora hi ha un lleó! Em mataria al mig del carrer!” La boca de la forastera és un pou profund; hi caurà aquell contra qui el Senyor s’irriti. L’arrogància s’enganxa al cor del jove; la vara de la correcció la hi desen-ganxarà. Qui oprimeix el desvalgut en profit propi i obsequia el ric, acabarà en la po-bresa.