NOMBRES 32
32
Instal·lació dels rubenites i gadites a la Transjordània
1Els fills de Rubèn i els fills de Gad tenien nombrosos ramats i molt grans. Observant la terra de Jazer i la de Galaad, veieren que aquella con-trada era un bon lloc per al bestiar.
2Llavors, els fils de Gad i els fills de Rubèn van anar a parlar amb Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la congregació, i digueren:
3“Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
4la terra que el Senyor ha sotmès davant la congregació d’Israel és terra de pastures, i els teus servents tenen ramats.”
5Hi van afegir: “Si hem trobat gràcia als teus ulls, que aquesta terra sigui do-nada als teus servents com a propietat, i no ens facis passar al Jordà.”
6Moisès va respondre als fills de Gad i als fills de Rubèn: “És que els vostres germans han d’anar al combat mentre vosaltres us quedeu aquí?
7Per què voleu desanimar els fills d’Israel perquè no vagin endavant cap a la terra que el Senyor els ha donat?
8El mateix van fer els vostres pares, quan els vaig enviar de Cadeix-Barnea a explorar la terra.
9Van pujar fins a la vall d’Eixcol, van inspeccionar el país, i després van desani-mar els fills d’Israel perquè no entressin a la terra que el Senyor els havia donat.
10Aquell dia el Senyor es va enfuris-mar i va jurar:
11Els homes de vint anys en amunt que han pujat d’Egipte no veuran la terra que he promès sota jurament de donar a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han estat fidels,
12llevat de Caleb, el fill de Jefunnè el quenazita, i Josuè, el fill de Nun, perquè
13La ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va fer errar pel desert durant quaranta anys, fins que aquella generació que havia obrat malament als ulls del Senyor s’hagués extingit.
14I ara, heus aquí que vosaltres us heu alçat en comptes dels vostres pares, raça de pecadors, per inflamar encara més la ira del Senyor contra Israel!
15Perquè, si us aparteu d’ell, farà més llarg el seu abandó en el desert, i vosaltres sereu la ruïna de tot aquest poble.”
16Llavors se li van apropar i li van dir: “Construirem aquí pletes per als nostres ra-mats i habitatges per a les nostres famílies,
17i nosaltres prendrem les armes per marxar al davant dels fills d’Israel fins que els haurem instal·lat al seu lloc; i mentrestant, les nostres famílies es quedaran a les poblacions fortificades, a cobert dels habitants del país.
18No tornarem a casa nostra fins que cada un dels fills d’Israel hagi aconseguit la seva heretat.
19I nosaltres no compartirem amb ells cap heretatge a l’altra banda del Jordà, o més enllà, ja que la nostra heretat ens ha tocat en aquesta banda del Jordà, la part oriental.”
20Moisès els respongué: “Si ho feu així, si preneu les armes per combatre davant el Senyor,
21i tots els vostres combatents passen el Jordà davant el Senyor fins que ell hagi expulsat els seus enemics de davant seu,
22i el país hagi quedat sotmès davant d’ell, després d’això podreu tornar i quedareu sense compromís envers el Senyor i envers Israel, i aquesta terra serà la vostra possessió davant el Senyor.
23Però si no ho feu així haureu pecat contra el Senyor, i tingueu per segur que el vostre pecat us atraparà.
24Construïu-vos, doncs, habitatges per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, i compliu el que els vos-tres llavis han promès.”
25Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar a Moisès: “Els teus servents com-pliran tal com el meu senyor ens mana.
26La nostra mainada, les nostres dones, els nostres ramats i tot el nostre bestiar es quedaran aquí, a les poblacions de Galaad,
27però els teus servents, tots els homes armats de l’exèrcit, passaran per comba-tre davant el Senyor, tal com diu el meu senyor.”
28Llavors Moisès va donar instruccions referents a ells, al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de patriarcat de les tribus dels fills d’Israel,
29i els digué: “Si els fills de Gad i els fills de Rubèn passen amb vosaltres el Jordà, tothom armat per a la batalla da-vant el Senyor, i el país és sotmès da-vant vostre, els donareu la terra de Ga-laad en possessió.
30Però si no passen armats amb vosaltres, hauran de prendre possessió enmig vostre a la terra de Canaan.”
31Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar: “Complirem el que el Senyor ha manat als teus servents.
32Passarem armats davant el Senyor a la terra de Canaan, i quedarà per a nos-altres la possessió de la nostra heretat en aquesta banda del Jordà.”
33Moisès va concedir als fills de Gad i als fills de Rubèn, i a la mitja tribu de Manassès, fill de Josep, el regne de Se-hon, rei dels amorreus, i el regne d’Og, rei de Basan, el país amb les ciutats compreses dins dels seus límits i les poblacions perifèriques.
34Llavors, els fills de Gad van reedi-ficar Dibon, Atarot, Aroer,
35Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà,
36Betnimrà i Betaran, com a poblacions fortificades, i construïren pletes per als ramats.
37Els fills de Rubèn van reedificar Heixbon, Elalé, Quiriataim,
38Nebó, Baal-Meon, canviades de nom, i Sibmà, i van posar nom a les ciutats que van construir.
39Els fills de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, la van conquerir i van expulsar els amorreus que hi vivien.
40Moisès concedí Galaad a Maquir, fill de Manassès, i ell s’hi va instal·lar.
41Jaïr, fill de Manassès, hi va anar i es va apoderar dels seus poblets, i els va posar de nom Poblets de Jaïr.
42Nóbah hi va anar i va conquerir Que-nat amb les seves aldees, i la va anomenar Nóbah, que era el seu propi nom.
S'ha seleccionat:
NOMBRES 32: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya