NOMBRES 22
22
El rei de Moab crida Balaam
1Després, els fills d’Israel van partir i van acampar a les este-pes de Moab, a l’altra banda del Jordà, davant de Jericó.
2Balac, fill de Sipor, va saber tot el que Israel havia fet a l’amorreu;
3i va agafar molta por davant d’aquell poble tant nombrós. Moab estava tras-balsat per causa dels fills d’Israel.
4Llavors Moab digué als ancians de Madian: “Ara aquesta multitud devora-rà tot el nostre entorn, com un bou de-vora tot l’herbei dels camps.” I Balac, fill de Sipor, que era rei de Moab en aquell temps,
5va enviar missatgers a Balaam, fill de Beor, a Petor, que és prop del riu, al país dels seus compatriotes, per fer-lo venir, i li digué: “Mira, un poble que acaba de sortir d’Egipte s’ha escampat pel país, i ara s’ha establert davant meu.
6Et prego que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és massa fort per a mi. Potser així el podré vèncer i expulsar del país, perquè jo sé que qui tu beneeixes és beneït, i qui tu maleeixes és maleït.”
7Els ancians de Moab i els ancians de Madian van marxar portant la paga del vaticini, i en arribar a Balaam li van transmetre les paraules de Balac.
8Ell els digué: “Passeu aquí la nit i us contestaré segons m’indiqui el Senyor. I els missatgers es van quedar amb Balaam.
9Déu es revelà a Balaam i li digué: “Qui són aquests homes que tens a casa?”
10Balaam respongué a Déu: “Balac, fill de Sipor, el rei de Moab, m’ha enviat a dir:
11Mira, hi ha un poble que ha sortit d’Egipte i s’ha escampat per tot el país. Vine ara i maleeix-me’l, que potser el podré vèncer i expulsar.”
12Déu respongué a Balaam: “No vagis amb ells; no maleeixis el poble, perquè és beneït.”
13Quan Balaam es va llevar, al matí, digué als emissaris de Balac: “Torneu al vostre país, perquè el Senyor no vol que vagi amb vosaltres.”
14Els emissaris de Moab es van alçar, van tornar a Balac i li digueren: “Balaam no ha volgut venir amb nosaltres.”
15Llavors Balac va tornar a enviar uns altres emissaris a Balaam, en més gran nombre i més distingits que els anteriors.
16Quan hi van arribar, li digueren: “Així diu Balac, fill de Sipor: Et prego que no refusis de venir a mi.
17Et faré grans honors i compliré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble.”
18Però Balaam respongué als servidors de Balac: “Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d’or, no podria traspassar el manament del Senyor, el meu Déu, per fer ni poc ni molt.
19Ara, però, us demano que us quedeu aquí també vosaltres aquesta nit, fins que jo sàpiga què més em diu el Senyor.”
20Déu es revelà a Balaam, de nit, i li digué: “Ja que aquests homes han vingut a cridar-te, lleva’t i vés amb ells. Però només faràs allò que jo et digui.”
21Balaam es va llevar de matí, va apa-rellar la seva somera i se n’anà amb els dignataris de Moab.
Balaam i la somera
22Però Déu s’enfurismà contra ell perquè se n’havia anat, i l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per barrar-li el pas. Balaam anava muntat en la somera i amb ell hi anaven dos criats.
23La somera veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà, i es va desviar del camí i se n’anava pel mig del camp. Balaam bastonejava la somera per fer-la tornar al camí.
24L’àngel del Senyor es va situar en un camí estret, entre les vinyes, amb parets a banda i banda;
25i quan la somera veié l’àngel del Senyor es va arrambar a la paret, estrenyent el peu de Balaam contra la paret; i ell va tornar a bastonejar-la.
26Altre cop l’àngel del Senyor va canviar de lloc i anà a situar-se en un tram on no hi havia possibilitat de de-cantar-se a dreta ni a esquerra.
27La somera, en veure l’àngel del Senyor, es va ajocar amb Balaam al damunt. Balaam, enfurismat, les em-prengué a bastonades amb la somera.
28Llavors Déu va obrir la boca de la somera, que va dir a Balaam: “Què t’he fet perquè em peguis, ja amb aquesta, tres vegades?”
29Balaam respongué a la somera: “Perquè t’has burlat de mi! Si tingués una espasa a la mà, ara mateix et matava!”
30La somera replicà a Balaam: “Que no sóc jo la teva somera, la mateixa que has muntat des que sóc teva? Acostumo jo a fer mai una cosa així?” Ell respongué: “No.”
31Llavors el Senyor va obrir el ulls de Balaam i veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb la seva espasa des-embeinada a la mà. S’agenollà i s’abocà de cara a terra.
32L’àngel del Senyor li digué: “Per què has pegat la teva somera tres vegades? Sóc jo que he vingut a aturar-te, perquè el teu viatge és malintencionat envers mi.
33La somera m’ha vist i s’ha apartat del meu davant tres vegades. Si ella no s’hagués apartat del meu davant, tingues per segur que jo t’hauria matat, i a ella l’hauria deixat viure.”
34I Balaam respongué: “Jo he pecat, perquè no sabia que tu t’havies posat al camí per aturar-me. Però ara, si això et sembla malament, me’n tornaré.”
35Però l’àngel del Senyor digué a Balaam: “Acompanya els homes; però tu no has de dir res més que allò que jo t’indicaré.” I Balaam se n’anà amb els emissaris de Balac.
Balac rep Balaam
36Quan Balac va saber que Balaam venia, va sortir a rebre’l en una població de Moab situada al límit de l’Arnon, tocant a la frontera.
37I digué a Balaam: “¿No t’havia en-viat a buscar amb urgència? Per què no vas venir? ¿És que realment no puc re-compensar-te?”
38Balaam respongué a Balac: “Mira, ara ja he arribat; però, podré dir alguna cosa? Només la paraula que Déu posi a la meva boca és la que haig de dir.”
39Balaam va marxar amb Balac, i van arribar a Quiriat-Hussot.
40Llavors Balac va fer un sacrifici de vedells i ovelles, i en va enviar a Balaam i als dignataris que eren amb ell.
41L’endemà, Balac va prendre Balaam i el féu pujar a Bamot-Baal, des d’on podia veure una part del campament is-raelita.
S'ha seleccionat:
NOMBRES 22: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya