NEHEMIES 9
9
Cerimònia de l’expiació
1El vint-i-quatre del mateix mes es van congregar els fills d’Israel per a un dejuni, vestits de sac i coberts de pols.
2Els qui eren de la nissaga d’Israel que ja s’havien separat de tots els estrangers es van congregar i, dempeus, van con-fessar els seus pecats i les iniquitats dels seus avantpassats.
3Després, drets en els seus llocs, van continuar llegint el Llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant una quarta part del dia, i durant l’altra part del dia van anar confessant els seus pecats i adorant el Senyor, el seu Déu.
Confessió pública i renovació del pacte
4Després van pujar dalt l’estrada els levites Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní, i van invocar amb veu alta el Senyor, el seu Déu.
5Tot seguit, els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir: “Alceu-vos i beneïu el Senyor, el vostre Déu, des de l’eternitat fins a l’eternitat! Que sigui beneït el teu sant nom, gloriós i excels, que supera tota benedicció i lloança!”
Lloança al Senyor
6“Tu, només tu, ets Senyor!
Tu has fet el cel, el cel del cel,
amb tota la seva estelada,
la terra i tot el que hi ha,
els mars i tot el que s’hi mou.
Tu infons vida a totes les coses,
i tot l’univers t’adora.
7Tu ets, Senyor, el Déu
que va escollir Abram.
El vas treure d’Ur dels caldeus
i li vas donar el nom d’Abraham.
8I vas comprovar que
el seu cor t’era fidel
i vas pactar que li donaries
la terra del cananeu,
de l’hitita, de l’amorreu, del peri-zita,
del jebuseu i del guirgaixita,
a ell i a la seva posteritat.
I vas complir la teva promesa
perquè ets fidel.
9Vas veure l’aflicció
dels nostres avantpassats a l’Egipte
i vas escoltar el seu clam
a la vora del Mar Roig.
10Vas fer senyals i meravelles
contra el faraó,
contra els seus servidors
i contra tota la gent del seu país,
perquè sabies que havien obrat
amb supèrbia contra ells.
Així et vas fer un nom famós fins avui.
11Vas dividir el mar davant d’ells,
i els vas fer passar pel mig del mar a peu eixut;
en canvi, els seus perseguidors
els vas llençar als abismes,
com una pedra en les aigües impe-tuoses.
12Amb una columna de núvol
els guiaves durant el dia,
i amb una columna de foc, durant la nit,
per il·luminar-los el camí
per on havien de passar.
13Vas baixar a la muntanya del Sinaí,
els vas parlar des del cel,
i els vas donar preceptes justos,
lleis segures, estatuts
i manaments excel·lents.
14Els vas revelar el teu sant dissabte,
els vas prescriure manaments,
estatuts i una llei,
per mitjà de Moisès, el teu servent.
15Els vas donar pa del cel per a la seva fam,
vas fer brollar aigua de la roca per a la seva set,
i els vas manar que entressin a pos-seir la terra
que havies jurat de donar-los.
16Però ells, els nostres avantpassats,
es van tornar altius,
endurits per l’arrogància,
i no van observar els teus manaments.
17No van voler escoltar,
ni es van recordar dels prodigis
que vas fer a favor seu,
sinó que van seguir endurint-se
i, en la seva rebel·lia,
es van nomenar un guia,
per tornar a la seva servitud.
Però tu, que ets un Déu perdonador,
benigne i bondadós,
lent per a la ira
i abundós en misericòrdia,
no els vas abandonar.
18Fins i tot quan es van fer un vedell de fosa
i proclamaren: ‘Aquest és el teu Déu
que t’ha fet pujar d’Egipte!’,
entre altres greus blasfèmies,
19tu, malgrat això,
en la teva gran compassió,
no els vas abandonar en el desert.
No vas treure de damunt d’ells
la columna de núvol que, de dia,
els guiava pel camí,
ni la columna de foc que, de nit,
els il·luminava el camí
per on havien de passar.
20També els vas enviar
el teu bon Esperit per instruir-los,
i no els vas treure el teu mannà de la boca,
i els vas donar aigua per a la set.
21Així els vas sustentar
durant quaranta anys en el desert,
sense que els manqués res;
els seus vestits no es van envellir,
i els seus peus no es van inflar.
22Els vas concedir reialmes i pobles,
i els vas distribuir per districtes,
i van ocupar la terra de Sehon,
el país del rei d’Heixbon,
i la terra d’Og, rei de Basan.
23Vas multiplicar els seus fills
com les estrelles del cel,
i els vas introduir en la terra
que tu havies promès de donar en propietat
als seus avantpassats.
24Els fills van entrar
i van ocupar el país,
i vas humiliar, davant
els habitants de la terra,
els cananeus, posant-los a les seves mans
amb els regnes i pobles del seu país,
perquè fessin amb ells el que vol-guessin.
25Van conquerir ciutats fortificades,
i una terra fèrtil,
van ocupar cases plenes de tota me-na de béns,
de cisternes excavades,
vinyes i oliverars,
i molts arbres fruiters.
Van menjar fins a atipar-se,
es van engreixar
i van viure en l’abundància
per la teva gran bondat.
26Però ells es van pervertir
i es van rebel·lar contra tu,
tirant-se a l’esquena la teva llei.
Van matar els teus profetes,
que els havien amonestat
perquè tornessin a tu,
i et van ofendre greument.
27Llavors els vas abandonar
a mans dels seus adversaris,
que els van oprimir.
Però quan clamaven a tu,
en els moments d’angoixa,
tu, del cel estant, els escoltaves,
i en la teva immensa misericòrdia
els enviaves salvadors
que els alliberaven del poder
dels seus adversaris.
28Però així que se sentien segurs
tornaven a cometre
el que és dolent davant teu,
i tu els abandonaves
a mans dels seus enemics,
que els tornaven a oprimir.
Llavors ells novament clamaven a tu,
i tu, del cel estant, els escoltaves
i els alliberaves,
una vegada i una altra,
per la teva gran compassió.
29Tu els vas exhortar
a tornar a la teva Llei,
però ells, plens de supèrbia,
no van escoltar els teus manaments,
sinó que van pecar
contra els teus preceptes,
que són els que guarden la vida
a l’home que els practica.
Van rebutjar el jou,
van seguir endurint-se
i es van negar a escoltar.
30Tot i així, durant molts anys,
vas tenir paciència amb ells,
i els vas exhortar
per mitjà del teu Esperit,
per boca dels teus profetes,
però no van voler escoltar
i, per això, els vas abandonar
a mans de la gent del país,
31si bé, en la teva infinita bondat,
no els vas destruir,
deixant-los desemparats del tot,
perquè ets un Déu ple de bondat
i de compassió.
32Ara, doncs, Déu nostre,
el Déu gran, fort i terrible,
que guardes el pacte i la miseri-còrdia,
no tinguis per banal aquesta tribulació
que ens ha sobrevingut
a nosaltres i als nostres reis,
als nostres magistrats
i als nostres sacerdots,
als nostres profetes
i als nostres avantpassats,
i a tot el nostre poble,
des dels dies dels reis d’Assíria
fins al dia d’avui.
33Tanmateix, tu has estat just
en tot el que ens ha sobrevingut,
perquè has actuat amb equitat,
mentre que nosaltres
hem comès maldats.
34Tampoc els nostres reis,
els nostres governants,
els nostres sacerdots
i els nostres avantpassats
no han guardat la teva Llei
ni han volgut escoltar
els teus manaments,
ni les exhortacions
amb què tu els reprenies.
35Fins i tot quan vivien en el seu reialme,
enmig del benestar que els vas donar,
enmig de la terra espaiosa i fèrtil
que els vas proporcionar,
no et van servir ni es van convertir
de les seves males accions.
36I heu-nos aquí, el dia d’avui,
que som esclaus!
Som esclaus en la terra que vas donar
als nostres avantpassats,
a fi que nosaltres poguéssim alimentar-nos
dels seus productes i dels seus béns.
37Ara, els seus abundants productes
són per als reis que has posat
sobre nosaltres
per culpa dels nostres pecats,
i que ens dominen
i disposen al seu grat
de les nostres persones
i del nostre bestiar,
mentre que a nosaltres
ens aclapara l’angoixa.”
38A causa, doncs, de tot això, nosaltres ens comprometem ara en un pacte que hem posat per escrit i que els nostres magistrats, els nostres levites i els nostres sacerdots han legalitzat amb els seus segells.
S'ha seleccionat:
NEHEMIES 9: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya