NEHEMIES 13
13
Reformes de Nehemies
1En aquell temps, es va llegir públicament el llibre de Moi-sès i s’hi va trobar escrit que els ammo-nites i els moabites no entrarien mai a formar part de la congregació de Déu,
2perquè no van sortir a rebre els fills d’Israel amb pa i aigua, sinó que van contractar contra ells Balaam perquè els maleís; però el nostre Déu va canviar la maledicció en benedicció.
3Així que, quan van sentir aquesta llei, van fer fora d’Israel tots els estrangers.
4Abans d’això, Eliaixib, el sacerdot, que era el responsable dels magatzems del temple de Déu, com que era parent de prop de Tobià,
5li havia proporcionat una cambra es-paiosa on abans hi havia hagut diposi-tades les ofrenes vegetals, l’encens, els utensilis, els delmes del blat, del vi i de l’oli, que en dreta llei corresponien als levites, als cantors i als porters, i les ofrenes alçades per als sacerdots.
6I quan va succeir tot plegat, jo no era a Jerusalem, perquè l’any trenta-dos del regnat d’Artaxerxes, rei de Babilònia, jo havia tornat al costat del rei. Però, al cap d’un any, vaig demanar permís al rei,
7i vaig tornar a Jerusalem, i llavors vaig saber el mal que havia fet Eliaixib en el cas de Tobià, cedint-li una cambra als atris del temple de Déu.
8Això em va disgustar molt i vaig fer treure tots els mobles de l’estatge de Tobià.
9Vaig manar que purifiquessin les cambres i que hi tornessin els utensilis del temple de Déu, amb les ofrenes vegetals i l’encens.
10També vaig saber que no donaven les porcions corresponents als levites, i que ells i els cantors dedicats al servei havien marxat cadascun a la seva propietat.
11Llavors vaig renyar els magistrats i vaig dir-los: “Per què s’ha abandonat el temple de Déu?” Vaig aplegar de nou els levites i els restituí al seu ministeri.
12Aleshores, tot Judà va portar el del-me del blat, del vi i de l’oli als magatzems.
13Vaig posar, com a superintendents dels magatzems, Xelemià, el sacerdot, i Sadoc, l’escriba; i d’entre els levites, Pedaià, i com a ajudant d’ells, Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià, perquè aquests eren considerats persones de confiança. Ells van ser els encarregats de fer la distribució als seus germans.
14“Recorda’t de mi, Déu meu, per tot això; i no esborris les accions piadoses que he fet pel temple del meu Déu i pel seu culte!”
Profanació del dissabte
15En aquell mateix temps, vaig veure que a Judà n’hi havia alguns que es dedicaven a trepitjar raïm als cups en dissabte, a transportar garbes de blat carregades damunt d’ases, i també vi, raïm, figues i tota mena de càrregues, i que ho entraven dins de Jerusalem en dissabte. Jo els vaig retreure que venguessin les mercaderies en dissabte.
16A més, hi havia gent de Tir, residents a la ciutat, que feien portar peix i tota mena de mercaderies que després venien els dissabtes als jueus, dins de Jerusalem.
17Llavors vaig discutir amb els notables de Judà i els vaig dir: “Quina mena de malifeta és aquesta que feu, profa-nant així el dia de descans?
18¿No van obrar de la mateixa manera els vostres avantpassats, i per aquesta raó el nostre Déu va fer caure tota aquesta desgràcia sobre nosaltres i sobre aquesta ciutat? ¿És que vosaltres voleu afegir més ira contra Israel, pro-fanant el dissabte?”
19Per això, la vigília del dissabte, quan l’ombra sobrepassava les portes de Jerusalem, vaig manar que tanquessin les portes i que no les obrissin fins pas-sat el dissabte. Vaig posar també alguns dels meus mossos a les portes per evitar que entressin mercaderies en dissabte.
20Tot i així, comerciants i venedors de diverses mercaderies es van instal·lar fora de Jerusalem dues o tres vegades.
21Però jo els vaig advertir: “Per què us heu instal·lat davant de la muralla? Si torneu a fer-ho, sentireu el pes de la meva mà!” Des de llavors no van tornar més en dissabte.
22Després vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a vigilar les portes, a fi de santificar el dia de repòs. “També per tot això, recorda’t de mi, Déu meu, i tingues pietat de mi, segons la teva gran bondat!”
Els matrimonis mixtos
23Per la mateixa època, vaig veure que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab,
24i que la meitat dels seus fills parlaven l’asdodià o la llengua d’un o altre poble, i que no sabien parlar jueu.
25Em vaig enfadar amb ells i els vaig maleir. Alguns els vaig castigar, els vaig fer rapar i els vaig juramentar per Déu: “No donareu les vostres filles als seus fills, ni prendreu les seves filles per als vostres fills, ni tampoc per a vosaltres mateixos.
26¿No va ser per aquesta mateixa causa que Salomó, el rei d’Israel, va pecar? Malgrat que entre les moltes nacions no hi havia un rei com ell, estimat del seu Déu, i que Déu el va posar com a rei sobre tot Israel, tot i això, les dones estrangeres el van fer pecar.
27¿És que haurem de sentir de vosaltres que heu caigut en tan greu pecat de prevaricació contra el nostre Déu per casar-vos amb dones estrangeres?”
28Fins i tot un dels fills de Joiadà, fill del gran sacerdot Eliaixib, el vaig haver d’apartar lluny de mi, perquè havia es-devingut gendre de Sanbal·lat, l’ho-ronita.
29“Recorda’t d’ells, Déu meu, per ha-ver profanat el sacerdoci, el compromís dels sacerdots i dels levites.”
30D’aquesta manera els vaig purificar de tot el que era estranger, i vaig res-tablir els sacerdots i els levites, cadas-cun en el seu ministeri corresponent,
31i el mateix pel que fa a l’ofrena de la llenya en els temps determinats i les corresponents a les primícies. “Recorda’t de mi, Déu meu, per fer-me el bé!”
S'ha seleccionat:
NEHEMIES 13: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya