MARC 9:17-27

Un d’entre la gent li va contestar: “Mestre, t’he portat el meu fill, que té un esperit que no el deixa enraonar. Quan se n’apodera, el rebolca per terra, treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als teus dei-xebles que l’expulsessin, però no han pogut.” Ell els va respondre: “Oh generació incrèdula! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de supor-tar? Porteu-me’l.” L’hi van portar, i així que l’esperit el va veure, sacsejà violentament el noi fent-lo caure a terra, on es rebolcava traient bromera. Jesús va preguntar al pare: “Quan temps fa que li passa això?” Li va dir: “Des de petit. Tot sovint ha intentat de matar-lo fent-lo caure al foc o a l’aigua. Si pots fer-hi alguna cosa, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns.” Jesús li fa: “Ai, això de ‘si pots’. Tot és possible per al qui creu!” A l’instant el pare del noi va excla-mar: “Jo crec; ajuda la meva incredu-litat!” Jesús, veient que la gent s’anava aglomerant, va increpar l’esperit im-mund dient-li: “Esperit mut i sord, jo t’ho mano: Surt d’ell i no hi entris més.” Aleshores, cridant i sacsejant-lo amb violència, va sortir, i el noi va quedar immòbil, talment que molts deien: “S’ha mort.” Però Jesús, agafant-lo de la mà, l’ai-xecà i es posà dret.