MARC 4:21-41

I els deia: “¿És que potser duen la llàntia per a posar-la sota el mesuró o bé sota el llit? ¿No és per a posar-la sobre el portallànties? Perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir; ni res de secret que no s’hagi de manifestar. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.” Els deia també: “ Tingueu en compte això que sentiu: La mesura que vosaltres fareu serà la mesura que us faran, i encara us n’hi afegiran. Perquè al qui té, se li donarà, i al qui no té, fins i tot allò que té li serà pres.” I deia: “El Regne de Déu és com aquell home que escampa la llavor a la terra, i, tant si dorm com si està despert, tant si és de dia com si és de nit, la llavor germina i va creixent, sense que ell sàpiga com. La terra, per si mateixa genera el fruit: primer un bri, després l’espiga, després el gra atapeït dins l’espiga. I quan la collita és a punt, fa córrer la falç, perquè ja ha arribat el temps de la sega.” També deia: “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina comparança el descriurem? És com el gra de mostassa, que al moment de sembrar-lo és la més petita de totes les llavors del món; però un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i treu unes branques tan grans que els ocells del cel es poden ajocar a la seva ombra.” I amb molts altres exemples com aquests els exposava la Paraula, segons la seva capacitat de comprensió. No els exposava res sense paràboles; però, en privat, als seus deixebles, els ho explicava tot. Quan va arribar el vespre d’aquell mateix dia, els digué: “Passem a l’altra banda.” Deixant, doncs, la gent, se l’endu-gueren en la mateixa barca on era; tam-bé hi havia prop d’ell altres barques. Aleshores s’aixecà un gran temporal de vent i les onades envestien la barca, tant que ja s’omplia. Ell era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. El despertaren i li digueren:“Mestre. ¿És que no et fa res que ens enfonsem?” Aleshores es va desvetllar, va incre-par el vent i digué al llac: “Silenci! Cal-ma’t!” I el vent amainà i es va fer una gran calma. I els digué: “Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?” Però ells estaven esverats de mala manera, i entre ells comentaven: “Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i el llac l’obeeixen?”