MATEU 25:1-30

“Aleshores el Regne del cel serà semblant a deu noies que prengueren les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi. Cinc eren imprudents i cinc eren as-senyades. Les imprudents, en prendre les llàn-ties, no es van proveir d’oli; però les assenyades es van endur am-polletes d’oli juntament amb les seves llànties. Com que el nuvi trigava, totes s’ana-ren endormiscant i van acabar ador-mides. A mitjanit es va sentir un clam: ‘Ja ve el nuvi; sortiu a rebre’l!’ Llavors, totes aquelles noies es van desvetllar i es posaren a espavilar les llànties. Les imprudents digueren a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, perquè les nostres llànties s’apaguen.’ Però les assenyades els van dir: ‘No, perquè podria ser que no en tinguéssim prou per a vosaltres i nosaltres. Més val que aneu a comprar-ne per a vosaltres als qui en venen.’ Mentre anaven a comprar-ne, va arri-bar el nuvi; i les que estaven preparades van entrar amb ell a la festa, i es va tancar la porta. Més tard van arribar també les altres noies, i deien: ‘Senyor, senyor, obre’ns.’ Però ell respongué: ‘Us asseguro que no us conec de res.’ Vetlleu, doncs, perquè no en sabeu ni el dia ni l’hora. “El regne del cel és com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital. A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge. El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més. El qui n’havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se n’anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo. Al cap de molt temps va tornar l’amo d’aquells criats i els demanà comptes. Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n’he guanyat cinc més.’ L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’ També va comparèixer el qui n’havia rebut dos, i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n’he guanyat dos més.’ L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’ Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat. Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’ L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat. Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit. Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres. I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.