Un d’aquells dies, mentre ell ensenyava al poble en el tem-ple i anunciava la bona nova, es van presentar els principals sacerdots amb els mestres de la Llei i els ancians,
i li preguntaven: “Digues-nos, amb quina autoritat fas això; o, qui és el qui t’ha donat aquesta autoritat?”
Ell els va contestar: “Jo també us preguntaré una cosa; digueu-me:
el baptisme de Joan, era del cel o era dels homes?”
Entre ells anaven cavil·lant i es deien: “Si diem del cel, dirà: “Per què no el vau creure?”
I si diem: dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.”
I van contestar que no sabien d’on era.
Aleshores Jesús els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”
Llavors es posà a contar al poble aquesta paràbola: “Un home va plantar una vinya, la va arrendar a un vinyaters i va marxar per una llarga temporada.
Al seu moment va enviar als vinyaters un dels seus criats a fi que li dones-sin la part corresponent de la collita de la vinya, però els vinyaters, després d’apallissar-lo, el van fer tornar de buit.
Va enviar de nou un altre criat; a aquest també, després d’apallissar-lo i d’ultratjar-lo, el van fer tornar de buit.
Encara els va tornar a enviar un tercer criat, però també a aquest el van malferir i el van foragitar.
Llavors l’amo de la vinya digué: ‘Què puc fer? Els enviaré el meu fill estimat; potser a ell el respectaran.’
Quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: ‘Aquest és l’hereu; matem-lo per quedar-nos l’heretat.’
Llavors el tragueren fora de la vinya i el van matar. Què penseu que els farà l’amo de la vinya?
Vindrà, exterminarà aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.” Els qui escoltaven van dir: “Déu no ho permeti.”
Però ell, mirant-se’ls, els digué: “Què vol dir, doncs, allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaren els constructors s’ha convertit en la clau de l’arc?
Tothom que caigui sobre aquesta pedra s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt el farà miques.”
Els mestres de la Llei i els grans sacerdots volien agafar-lo en aquell mateix moment, perquè havien comprès que la paràbola es referia a ells, però van tenir por del poble.
Llavors es posaren a l’aguait i li van enviar uns espies que, fingint-se homes de bé, el poguessin atrapar en alguna paraula que digués, a fi de poder-lo lliu-rar a la jurisdicció i a l’autoritat del governador.
I li van preguntar: “Mestre, sabem que parles i ensenyes com cal, i que no tens favoritismes, sinó que ensenyes en veritat el camí de Déu:
ens és permès de pagar el tribut al Cèsar o no?”
Ell, però, que s’havia adonat de la seva astúcia, els digué:
“Ensenyeu-me un denari. De qui són la imatge i la inscripció que porta?” Li respongueren: ”Del Cèsar.”
Llavors els digué: “Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.”
Així no el pogueren sorprendre en cap paraula davant del poble, i sorpresos de la seva resposta, van callar.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
