Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
“En una determinada ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones.
Hi havia també, a la mateixa ciutat, una viuda que tot sovint l’anava a trobar i li demanava: ‘Fes-me justícia davant del meu adversari.’
Durant un cert temps s’hi va resistir, però més tard va pensar dintre seu: ‘En-cara que no temo Déu ni tinc gaire res-pecte per a les persones,
amb tot, per la molèstia que m’està donant aquesta viuda, li faré justícia, perquè no vingui més a fer-me la guitza’.”
I el Senyor afegí: “Fixeu-vos en el que diu el jutge injust.
¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells?
Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:
“Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador.
El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;
dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’
El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’
Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.”
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
