LLUC 15:17-24

Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: ‘Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta’m com un de tants jornalers teus.’ Es va aixecar i se’n va anar a trobar el seu pare. Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commo-gut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà. Llavors el seu fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu.’ Però el pare va manar als seus criats: ‘Porteu de seguida la roba millor i ves-tiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i san-dàlies als peus. Agafeu el vedell gras, mateu-lo i fes-tegem-ho amb un banquet, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure; s’havia perdut, i ha estat trobat.’ I es van posar a celebrar-ho.