Toqueu el corn des de Sió, i que soni l’alarma des de la meva mun-tanya santa! Que tremolin tots els ha-bitants del país, perquè ja ve el dia del Senyor, ja és a prop.
Dia de tenebres i foscor, dia de tene-brosa nuvolada. Com l’aurora s’expan-deix sobre les muntanyes, així s’expan-deix un poble nombrós i fort; mai no n’hi ha hagut un altre com aquest, i, després d’ell, no n’hi haurà cap més en tots els anys, per moltes generacions.
Davant d’ell un foc va devorant, i darrere d’ell una flama va consumint. Com un jardí de delícies és la terra davant d’ell, però al seu darrere queda un desert, una desolació; no hi ha res que se li escapi!
Sembla una càrrega de cavalleria; corre igual que els corsers.
Com l’estrèpit de carros de combat que salten pels cims de les serralades, com la crepitació de les flames que de-voren el rostoll, com una tropa poderosa que marxa en ordre de combat.
A la seva presència, els pobles s’an-goixen, i tots els rostres empal·lideixen.
Escometen com uns herois, escalen les muralles com uns guerrers, cadascun avança en la seva filera, sense desviar-se del seu camí;
no s’entrebanquen els uns amb els altres, marxen cadascun pel seu traçat; es llancen per entre les sagetes, sense trencar la formació.
Assalten la ciutat, ronden per la mu-ralla, s’enfilen per les cases, entren per les finestres com uns lladres.
Davant d’ells, la terra tremola i el cel trontolla, el sol i la lluna s’enfosquei-xen, i les estrelles perden l’esclat.
El Senyor fa ressonar la seva veu davant del seu exèrcit, ja que el seu campament és immens, i molt nombrós el que ha d’executar la seva voluntat. El dia del Senyor és gran i molt terrible! Qui el podrà deturar?