JOB 36
36
Elihú: Certament Déu és gran
1Elihú va prosseguir i digué:
2Tingues espera, que jo t’instruiré,
perquè encara hi ha molt a dir a favor de Déu.
3Prendré els meus arguments des d’enrere,
i al meu creador confirmaré la raó;
4t’asseguro que les meves paraules no són falses,
davant teu tens un home d’opinions sinceres.
5Certament que Déu és gran i no fa menyspreu,
és gran en la força de la seva intel·ligència;
6no deixa viure el malvat,
i fa justícia al desvalgut;
7no aparta els ulls dels rectes,
i els fa seure amb el reis,
en el seu setial, exalçats per sempre.
8Però si són amarrats amb grillons,
presos en les cordes d’aflicció,
9aleshores els fa veure els seus fets
i les transgressions en què s’havien obstinat;
10així els obre les orelles amb adver-tències
i els exhorta que deixin de fer el mal.
11Si en fan cas i l’obeeixen,
acaben els seus dies en la benau-rança,
i els seus anys, entre delícies;
12però, si no en volen fer cas, passa-ran per l’espasa
i moriran sense saber com.
13Però els de cor pervers coven la ira,
no criden a Déu quan els enca-denen;
14moren quan la seva ànima encara és jove,
i acaben la vida en el deshonor.
15Déu, en canvi, salva l’afligit per la pròpia aflicció,
i l’alliçona per mitjà de la tribulació.
16També a tu et va treure de la gola de l’angoixa
cap al lloc espaiós, sense cap estretor,
omplint la teva taula amb els men-jars més gustosos;
17però ara t’arreplega de ple la sentència de l’injust,
i t’atrapen el judici i la condemna.
18Vés en compte! Que la seva ira no se t’endugui de sobte,
que després no et lliurarà ni un gran rescat!
19¿Tindran valor, per a ell, les teves riqueses?
No! Ni tampoc tot l’esforç del teu poder!
20No sospiris per aquella nit
en què els pobles desapareixeran del seu lloc.
21Evita decantar-te cap al mal, perquè per això t’ha triat l’aflicció.
Déu és gran, i nosaltres no el comprenem
22Heus aquí que Déu és sublim pel seu poder.
On hi ha un mestre com ell?
23Qui li pot dir el que ha de fer?
Qui pot dir-li: “Has obrat malament”?
24No deixis d’exalçar la seva obra,
la que els homes celebren amb càntics;
25tot el gènere humà l’admira,
els mortals, de lluny la contemplen!
26Sí! Déu és gran, i nosaltres no el comprenem,
el nombre dels seus anys és incal-culable.
27Ell atreu les gotes d’aigua
que després filtra en pluja en el seu vapor,
28i que els núvols destil·len
fan regalimar sobre la humanitat en abundància.
29¿Podrà algú entendre el desplegament dels núvols
i el volum del seu pavelló?
30Damunt d’ell estén el seu esclat
i deixa al descobert les fondàries de la mar.
31És amb això que sustenta els pobles,
donant l’aliment amb abundor.
32S’omple les mans de llampecs
i els envia fins a trobar l’objectiu;
33és anunciat pel seu fragor,
i també pel bestiar que el sent venir.
S'ha seleccionat:
JOB 36: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya