JOB 34
34
Segon discurs d’Elihú: Examinem el que és just
1Elihú va continuar dient:
2Escolteu, savis, les meves paraules,
i vosaltres, els entesos, pareu l’o-rella,
3perquè l’oïda prova les paraules,
i el paladar tasta el menjar.
4Examinem per nosaltres el que és just,
indaguem plegats el que és bo,
5perquè Job ha dit: “Jo sóc just,
i Déu no vol fer-me justícia;
6malgrat el meu dret, passo per men-tider:
sense tenir cap culpa, és incurable la meva ferida.”
7¿Quin altre home trobaríem sem-blant a Job,
que es beu la burla com si fos aigua,
8que va en companyia de malfactors
i fa conxorxa amb els malvats?
9Perquè ell ha dit: «No en treu res l’home
de buscar la complaença de Déu.”
El Totpoderós no viola el dret
10Així, doncs, escolteu-me, homes de seny:
Lluny sigui imputar a Déu la maldat,
i al Totpoderós la injustícia;
11perquè el que fa l’home, Déu li ho paga,
i segons la conducta de cadascú, ell el tracta.
12Ben cert que Déu no practica el mal,
i el Totpoderós no viola el dret.
13¿Qui li ha confiat la terra,
i qui l’ha responsabilitzat de l’uni-vers?
14Si ell retreia cap a si el seu esperit,
i recloïa en si mateix el seu alè,
15tots els éssers vivents expirarien de cop,
i l’home tornaria a la pols.
Déu té els ulls sobre els camins de l’home
16Si tens enteniment, Job, escolta això,
estigues atent al so de les meves paraules:
17¿Realment sabria governar, el qui odia la justícia?
¿O condemnaràs, tu, el Just Prepotent?
18El qui pot dir a un rei: “Pervers!”,
i als nobles: “Malvats!”;
19que no fa diferències amb els grans senyors
ni té preferències per al ric sobre el pobre,
perquè tots ells són l’obra de les seves mans.
20Tot de sobte moren, en plena nit;
es convulsa, la gent, i desapareixen,
i sense gaire esforç elimina el po-derós.
21Ell té els ulls sobre els camins de l’home,
i observa tots els seus passos.
22No hi ha obscuritat ni tenebra, per densa que sigui,
on es puguin amagar els autors de maldat.
23Ell no imposa a l’home un termini fixat
per a comparèixer a judici davant Déu.
24Sense esbrinar res, destrueix els prohoms
i en constitueix uns altres al seu lloc;
25ell coneix les seves accions,
una nit els sacseja i queden es-clafats.
26Els assota com a criminals,
en un lloc on tots ho puguin veure;
27perquè han deixat de seguir-lo
i no han fet cas de cap dels seus camins,
28provocant que li arribi el clam de l’oprimit
i hagi de sentir el crit dels des-valguts.
29Tanmateix, si vol restar quiet, qui el pertorbarà?
Si amaga el rostre, qui el veurà?
Igualment està per les nacions i els individus,
30evitant que regni un descregut
que pugui esdevenir un parany per al poble.
Ensenya’m allò que no sé veure
31Si deies a Déu: “He estat arrogant,
i no tornaré a fer el mal;
32ensenya’m allò que no sé veure,
i si he comès algun tort, no hi tor-naré”;
33¿penses que ha de donar la retribució a gust teu,
tu que en fas menyspreu?
Ja que ets tu qui es pronuncia, i no pas jo,
digues, doncs, el que saps.
34Les persones assenyades em diran,
–i fins l’home savi que em senti–:
35“Job no parla sàviament,
i el que diu no és raonable.”
36Pares meus, cal que Job sigui provat a fons,
perquè respon com els homes im-pius
37i afegeix al seu pecat una altra transgressió:
se’n fum, davant nostre,
i augmenta les seves ofenses contra Déu.
S'ha seleccionat:
JOB 34: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya