JOB 3
3
II-DIÀLEG
Primer cicle de discursos
Complanta de Job. Maleeix el dia del seu naixement
1Per fi Job es decidí a parlar, i maleïa el dia que va néixer.
2Job es va expressar així:
3“Tant de bo es fongués el dia que jo vaig néixer,
i la nit en què es proclamava: “S’ha concebut un mascle!”
4Que el dia aquell esdevingués te-nebres,
i Déu des d’allà dalt no el trobés a faltar,
i la claror no brillés més damunt seu!
5Que el fessin seu les tenebres i l’ombra de mort,
i la nuvolada cobrís la negra nit,
i l’eclipsi de sol l’omplís de ba-sarda!
6Que la foscúria l’arrabassés,
i no fos comptat entre els dies de l’any,
ni entre el nombre dels mesos!
7Que aquella fos una nit estèril,
mancada de crits de joia!
8Que fos execrada pels maleïdors del dia,
que tenen l’art de despertar el Leviatan!
9Que les estrelles de la seva albada s’enfosquissin,
i la llum tan esperada no arribés,
i no veiés les parpelles de l’aurora!
10Perquè no va tancar damunt meu les portes del ventre on era,
ni ha estalviat la sofrença als meus ulls!
Per què no vaig ser com un avortó?
11Per què no vaig morir en deixar la matriu
o expirar en sortir del ventre?
12Per què hi hagué dos genolls per a acollir-me
i dos pits per a alletar-me?
13Ara jauria en la serenor,
i dormiria el son del repòs,
14amb els reis i prohoms de la terra,
que s’edifiquen tombes solitàries;
15o amb els prínceps abassegadors d’or,
que omplen de plata llurs cases.
16Per què no vaig ser ocultat com un avortó,
com els infants que no veuen la llum?
17Allà els malvats ja no pertorben,
i els fatigats hi troben repòs.
18També els captius hi estan tran-quils,
sense sentir els crits del capatàs.
19Allà, grans i petits, tots són iguals, i l’esclau ja no té amo.
M’ha passat allò que jo em temia
20¿A què treu cap donar la llum a un dissortat,
la vida als qui duen l’amargor al cor,
21als qui ansiegen la mort i no els arriba,
per més que excavin buscant-la més que un tresor;
22als qui senten un gran goig
i salten d’alegria quan troben el sepulcre;
23a un home que no sap per on va,
i a qui Déu ha barrat tots els camins?
24Abans que el pa m’arriben els sospirs,
i els meus gemecs s’escolen com l’aigua,
25perquè allò que m’espantava m’ha succeït,
i m’ha passat allò que jo temia.
26No he tingut pau ni tranquil·litat, ni trobo repòs;
el neguit m’aclapara.
S'ha seleccionat:
JOB 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya