JOB 21
21
Job desmenteix els fets: Escolteu les meves raons
1Job prengué la paraula i digué:
2Escolteu atentament les meves raons,
i això serà el consol de part vostra.
3Tingueu paciència mentre parlo jo,
i quan hagi acabat, rieu si voleu.
4¿És que jo em queixo dels homes?
Per què, doncs, no puc impacientar-me?
5Gireu-vos de cara a mi i us esgarri-fareu,
i us tapareu la boca amb la mà.
6Jo mateix, quan ho recordo, m’hor-roritzo
i m’agafa un tremolí per tot el cos.
7Per què segueixen vius els malvats,
i fan anys i fins creixen en poder?
8Veuen els seus fills segurs als seu costat,
i afermada la seva prole davant seu.
9Regna la pau a la seva llar, sense temença;
la vara de Déu no l’amenaça:
10el seu toro fecunda i no l’erra,
la seva vaca cria i no s’esbadella.
11La seva quitxalla corre com un ramat de xais,
i els seus fills salten i ballen.
12Fan cantúries al so de cítares i tamborins,
i es diverteixen al so del flabiol.
13Acaben els seus dies en el benestar,
i baixen tranquils a la regió dels morts.
Déu examina el qui és més elevat
14Amb tot, deien a Déu: “Fuig d’aquí,
no en volem saber res, dels teus camins!
15Què és l’Omnipotent, que l’hàgim de servir?
Què en traurem de pregar-li?”
16¿No tenen ells, a l’abast de la mà, la pròpia ventura?
Però, sigui lluny de mi el pensar com ells!
17Que poques vegades s’apaga la llàntia dels dolents,
o els cau al damunt la dissort,
o destrueix Déu, amb la seva ira, els perversos!
18Que poques vegades són com la palla davant el vent,
o com el boll que la torbonada dis-persa!
19¿És que Déu reserva l’infortuni per als seus fills?
Que castigui el culpable, perquè n’aprengui!
20Que vegi amb els propis ulls la calamitat
i begui del furor de l’Omnipotent!
21Què li importa la família, després d’ell,
quan el compte dels seus mesos s’hagi tallat?
22Però, ¿qui pot ensenyar ciència a Déu,
quan és ell qui examina el qui és més elevat?
23L’un es mor en plena vigoria,
quan es troba més feliç i tranquil,
24amb els lloms plens de greix
i el moll dels ossos ben nodrit,
25mentre un altre es mor amb l’amar-gor a l’ànima,
sense haver tastat mai la felicitat:
26van junts a jaure a la pols,
i els cucs els cobreixen tots dos!
Un consol ben buit
27Ja conec quins són els vostres pen-saments,
i les vostres perverses idees contra mi.
28Vosaltres penseu: “On perdura la casa del tirà?
On és la tenda on vivien els malvats?”
29¿Que no ho heu preguntat als vianants?
¿I no heu entès el que ells expli-quen?
30Que quan ve el dia del desastre,
el dolent és preservat,
que el dia dels furors se’l treu fora.
31Qui li retreu a la cara el seu com-portament?
I els seus fets, qui els hi fa pagar?
32Un cop l’han acompanyat al cementiri,
sobre el seu túmul encara s’hi fa vetlla.
33Fins li són tous els terrossos de la vall:
tota la gent desfila al seu darrere,
i una multitud va al seu davant.
34¿Com voleu, doncs, donar-me un consol buit,
si de les vostres rèpliques
no en queda sinó la falsedat?
S'ha seleccionat:
JOB 21: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya