JOB 19
19
Job replica als seus amics: Fins quan voleu afligir-me?
1Job prengué la paraula i digué:
2¿Fins quan voleu afligir-me l’ànima
i aixafar-me amb paraules?
3Ja són deu les vegades que em vitupereu,
i no us fa vergonya de maltractar-me.
4Ni que jo hagués realment errat,
només a mi afectaria l’errada.
5Si de debò voleu enorgullir-vos sobre mi,
i retreure’m el meu oprobi,
6sapigueu que és Déu qui m’atueix,
i qui m’envolta amb el seu filat.
7Si crido: “Sóc agreujat!”, ningú no m’escolta;
per més que clami, no hi ha justícia.
8M’ha barrat el camí perquè no passi,
i sobre les meves sendes ha estès la foscor;
9m’ha despullat de la meva glòria,
i m’ha arrencat la corona del cap.
10Em derrota per tots costats i su-cumbeixo,
arrenca, com un arbust, la meva es-perança.
11Ha inflamat contra mi la seva ira,
i em compta com un dels seus enemics.
12Els seus escamots han arribat aplegats,
i han assetjat la meva tenda.
Els parents m’han fallat
13Ha fet fugir els meus germans de vora meu,
i els meus amics procuren evitar-me.
14Els meus parents m’han fallat,
i els meus íntims m’han oblidat.
15Per als hostes i les criades de casa meva sóc un foraster,
he esdevingut un estrany per a ells.
16Crido el meu criat i no em respon,
ni que el reclami la meva boca.
17El meu alè repugna a la muller, sóc pudent per als fills de les meves
entranyes;
18fins els minyons em menyspreen:
quan m’alço, es burlen de mi.
19Sóc l’horror de tots els meus íntims,
i els meus preferits s’han girat con-tra mi.
20Tinc la pell i la carn enganxades als ossos,
i me’n surto només amb la pell de les dents.
21Apiadeu-vos, tingueu pietat de mi, amics meus,
que la mà de l’Omnipotent m’ha ferit!
22Per què em fustigueu com ho fa Déu?
¿No esteu ja tips de la meva carn?
El meu redemptor viu
23Tant de bo que les meves paraules fossin escrites!
Tant de bo que sobre un túmul fossin gravades!
24Amb el punxó de ferro, i amb plom,
fossin encastades per sempre a la roca.
25Jo sé que el meu redemptor viu,
i que a la fi s’alçarà per damunt de la pols;
26i fins després d’arrencada aquesta pell,
en la meva carn he de veure Déu!
27L’he de veure jo, per mi mateix;
els meus ulls el veuran, i no un es-trany:
encara que, dintre meu, els ronyons se’m consumeixen!
28Si ara diguéssiu: “Com l’atrapa-rem?”,
i busquéssiu trobar en mi una causa de càrrec,
29temeu davant l’espasa,
ja que la fúria cau sobre els perver-sos,
a fi que sapigueu que hi ha un judici.
S'ha seleccionat:
JOB 19: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya