JOB 15
15
Segon cicle de discursos
Rèplica d’Elifaz: Què saps tu que nosaltres no sapiguem?
1Elifaz, el temanita, prengué la paraula i digué:
2¿Respon el savi amb una ciència d’aire,
i s’infla per dins de vent de l’est,
3argüint amb paraules que no diuen res,
i amb termes sense cap utilitat?
4Tu, fins arribes a destruir el temor de Déu
i a menystenir la reflexió davant d’ell!
5Perquè el teu pecat inspira la teva boca,
i adoptes el llenguatge dels astuts.
6La teva boca et condemna, i no pas jo,
i els teus llavis testifiquen contra tu.
7¿Ets nascut tu el primer dels homes,
o t’han posat al món abans que els turons?
8¿Que potser has escoltat les confi-dències de Déu
i t’has fet teva la saviesa?
9Què saps tu que nosaltres no sa-piguem?
Què copses tu que a nosaltres se’ns escapi?
10També entre nosaltres hi ha home canós i vell,
carregat de dies, més que no el teu pare!
11¿Et sembla per el consol diví i les nostres paraules suaus?
12Per què el teu cor s’arravata,
i els teus ulls parpellegen,
13mentre et tombes furiós contra Déu
i deixes escapar de la teva boca tantes ofenses?
14Què és l’home perquè pugui ser pur,
i el nascut de dona perquè sigui just?
15Si ni en els seus sants no té con-fiança,
i el cel no és pur als seus ulls,
16què no serà amb l’abominable i corromput,
un home que engoleix la iniquitat com l’aigua!
El turment del malvat
17Et vull alliçonar: escolta’m,
i t’exposaré allò que he vist,
18allò que els savis ensenyen,
i no fou amagat pels avantpassats,
19els únics a qui va ser donat el país,
sense que entre ells s’hi barregés cap estranger.
20Tots els dies són de turment per al malvat,
i comptats els anys que li queden al dèspota;
21veus paoroses ressonen a les seves orelles,
en plena pau l’escomet el devasta-dor.
22No confia poder escapar de les te-nebres,
i ja es veu destinat a l’espasa;
23vagareja per l’entorn buscant menjar: on serà?
Sap que té el dia tenebrós a l’abast de la mà,
24l’aterren la tribulació i l’angoixa,
l’escometen com l’exèrcit d’un rei a l’assalt;
25perquè va allargar la mà contra Déu
i va provocar el Totpoderós;
26corria contra ell amb el coll alçat,
emparat per la barrera dels seus escuts.
27S’ha engreixat el seu rostre,
i té ben coberts els lloms;
28i s’ha instal·lat en ciutats proscrites,
en cases on ja no s’hi viu,
que són a punt d’ensorrar-se.
29No s’enriquirà ni li durarà la hi-senda,
ni s’estendran per la terra les seves possessions.
30No sortirà de l’obscuritat;
la xardor ressecarà els seus rebrots,
la ventada s’endurà la seva flor.
31No confiï en la vanitat,
perquè la quimera serà el seu premi;
32abans del seu temps serà tallat,
i el seu brancam no reverdirà;
33traurà raïm agre com el cep,
i deixarà caure la seva flor com l’olivera.
34Perquè la casta dels impius és es-tèril,
i el foc consumirà les tendes de corrupció.
35Qui concep malícia, infanta ini-quitat,
i en el seu ventre hi cova l’engany.
S'ha seleccionat:
JOB 15: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya