JEREMIES 7
7
Jeremies profetitza en el temple
1Revelació que va ser dirigida a Je-remies de part del Senyor. Li va dir:
2“Planta’t al portal del temple del Senyor i des d’allí proclama aquest oracle. Diràs això: Escolteu l’oracle del Senyor, tots els de Judà que entreu per aquestes portes per adorar-lo.
3Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Esmeneu la vostra con-ducta i les vostres obres, i us deixaré habitar en aquest lloc.
4No confieu en proclames enganyoses que diuen: El santuari del Senyor, el santuari del Senyor! Aquest és el santuari del Senyor!
5Perquè si de debò esmeneu la vostra conducta i les vostres obres, si realment administreu justícia entre els homes i els seus veïns,
6i no oprimiu el foraster, l’orfe i la viuda, ni vesseu sang innocent en aquest lloc, ni aneu darrere els déus estrangers, en perjudici de vosaltres mateixos,
7llavors us deixaré habitar en aquest lloc, en la terra que vaig donar als vos-tres avantpassats des de sempre i per sempre.
8Mireu, vosaltres confieu en paraules enganyoses que no serveixen de res.
9Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal i aneu darrere uns déus estrangers que no co-neixeu,
10i després veniu a presentar-vos da-vant meu en aquest temple on és invocat el meu nom, tot dient: ‘estem salvats!’, per seguir cometent totes aquestes abominacions.
11¿És que, als vostres ulls, aquest tem-ple on és invocat el meu nom s’ha con-vertit en una cova de lladres? Vet aquí que jo mateix ho he vist –ha dit el Senyor.
12Aneu ara al santuari que tenia a Siló, on vaig fer habitar el meu nom a les primeries, i mireu què he fet amb ell a causa de la maldat del meu poble d’Is-rael.
13Ara vosaltres heu comès totes aques-tes accions –diu el Senyor–, tot i que en temps passat us vaig parlar reite-radament sense que m’escoltéssiu, i us vaig cridar sense obtenir resposta;
14per això, doncs, amb aquest temple on és invocat el meu nom, aquest que a vosaltres us dóna tanta seguretat, i amb aquest indret que vaig donar als vostres avantpassats, faré el mateix que vaig fer amb Siló:
15us rebutjaré de la meva presència com he rebutjat tots els vostres germans, tota la descendència d’Efraïm.”
Prohibició d’intercedir
16“I tu no preguis per aquest poble, no clamis ni preguis per ells; no em supli-quis, perquè no t’escoltaré.
17¿No veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem?
18Els fills arrepleguen la llenya, els pares encenen el foc i les dones pas-ten la farina per fer coques per a la Reina del Cel i per a portar ofrenes als déus estrangers, a fi d’ofendre’m a mi.
19¿És a mi a qui ofenen? –diu el Senyor, ¿no és a ells mateixos, per a vergonya seva?
20Per tant, el Senyor Etern ha dit això: Mireu, la meva còlera i el meu furor s’abocaran sobre aquest lloc, sobre els homes i els animals, sobre els arbres dels camps i els fruits de la terra; cre-marà i no s’apagarà!”
Obediència i no sacrificis
21Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Ja podeu ajuntar els vos-tres holocaustos amb els vostres sacri-ficis i menjar-ne la carn,
22perquè jo no en vaig parlar als vos-tres avantpassats, d’holocaustos i sa-crificis, ni els en vaig ordenar res, el dia que els vaig fer sortir de la terra d’Egipte.
23El que els vaig ordenar va ser això: Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble; se-guiu tots els camins que jo us he manat, i tot us anirà bé.
24Però ells no van voler escoltar ni van posar-hi atenció, sinó que van seguir el seu propi parer, nascut en la duresa del seu cor malvat. Van anar enrere, no pas endavant.
25Des del dia que els vostres avant-passats van sortir de la terra d’Egipte fins avui, i malgrat que els vaig enviar tots els meus servents, els profetes, ben aviat i constantment,
26no em van escoltar ni hi van posar atenció, sinó que es van endurir i es van comportar pitjor que els seus avant-passats.
27Tu els diràs totes aquestes paraules, però no et voldran escoltar; els cridaràs, però no et respondran.
28Llavors els has de dir: Aquesta és la nació que no ha volgut escoltar la veu del Senyor, el seu Déu, ni ha acceptat la correcció. S’ha extingit la fidelitat, i la sinceritat ha desaparegut dels seus llavis!”
El culte pagà a Jerusalem
29Talla’t la cabellera i llença-la, i en-tona per dalt dels cims una elegia, perquè el Senyor ha rebutjat i ha abandonat la generació que l’enutjava.
30Els fills de Judà han fet allò que és dolent als meus ulls –diu el Senyor–. Han instal·lat les seves abominacions al temple on s’invoca el meu nom per infamar-lo.
31Han construït els altars de Tófet, a la vall dels fills d’Hinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i les seves filles, cosa que jo no els havia manat ni m’havia passat pel cap.
32Per això vindran dies –ha dit el Senyor–, que ja no es dirà més Tófet, ni vall dels fills d’Hinnom, sinó vall de la Mortaldat, perquè allà s’hi faran enter-raments per manca d’altre lloc.
33I els cadàvers d’aquest poble ser-viran de menja a les aus del cel i a les bèsties salvatges, sense que ningú els foragiti.
34Faré desaparèixer de les poblacions de Judà i de les places de Jerusalem els crits de joia i de festa, i els cants del nuvi i de la núvia, perquè el país no serà més que una desolació.
S'ha seleccionat:
JEREMIES 7: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya