“En aquell temps –diu el Senyor–, jo seré el Déu de totes les famílies d’Israel, i elles seran el meu poble.
Això diu el Senyor: En el desert va trobar gràcia Israel, el poble que va es-capar de l’espasa camí del seu descans.”
El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bon-dadós.
De nou t’edificaré i quedaràs recons-truïda, donzella d’Israel. De nou seran guarnits els teus tambors i sortiràs a la dansa de les colles alegres.
De nou plantaràs vinyes dalt els turons de Samaria; en plantaran i fruiran de la collita.
Vindrà un dia que els sentinelles, des de la muntanya d’Efraïm, cridaran: Al-ceu-vos i pugem a Sió, vers el Senyor, el nostre Déu!
Per això diu el Senyor: Canteu per Jacob amb alegria, exulteu per la principal de les nacions, anuncieu, procla-meu i digueu: Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel!
Mireu, els faré venir del país del nord, els aplegaré dels confins de la terra; en-tre ells, els cecs i els coixos, l’emba-rassada i la partera; una gran gentada retornarà aquí.
Vindran amb plors, i entre súpliques jo els guiaré, els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensope-guin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.”
Escolteu la paraula del Senyor, nacions; anuncieu-la a les illes llunyanes i digueu: “El qui va dispersar Israel el reuneix de nou i el guarda, com un pas-tor el seu ramat.
Perquè el Senyor ha redimit Jacob, el rescata de les mans d’un de més fort que ell.
Vindran i cridaran de goig al cim de Sió, i fluiran dels béns del Senyor: del blat, del vi i l’oli, i de les cries de les ovelles i les vaques; la seva ànima serà com un jardí ben regat, i no tornaran a defallir.
Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes.
Satisfaré l’ànima dels sacerdots amb abundor d’ofrenes, i el meu poble se saciarà dels meus béns” –diu el Senyor.