Jeremies 31:1-14
Jeremies 31:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“En aquell temps –diu el Senyor–, jo seré el Déu de totes les famílies d’Israel, i elles seran el meu poble. Això diu el Senyor: En el desert va trobar gràcia Israel, el poble que va es-capar de l’espasa camí del seu descans.” El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bon-dadós. De nou t’edificaré i quedaràs recons-truïda, donzella d’Israel. De nou seran guarnits els teus tambors i sortiràs a la dansa de les colles alegres. De nou plantaràs vinyes dalt els turons de Samaria; en plantaran i fruiran de la collita. Vindrà un dia que els sentinelles, des de la muntanya d’Efraïm, cridaran: Al-ceu-vos i pugem a Sió, vers el Senyor, el nostre Déu! Per això diu el Senyor: Canteu per Jacob amb alegria, exulteu per la principal de les nacions, anuncieu, procla-meu i digueu: Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel! Mireu, els faré venir del país del nord, els aplegaré dels confins de la terra; en-tre ells, els cecs i els coixos, l’emba-rassada i la partera; una gran gentada retornarà aquí. Vindran amb plors, i entre súpliques jo els guiaré, els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensope-guin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.” Escolteu la paraula del Senyor, nacions; anuncieu-la a les illes llunyanes i digueu: “El qui va dispersar Israel el reuneix de nou i el guarda, com un pas-tor el seu ramat. Perquè el Senyor ha redimit Jacob, el rescata de les mans d’un de més fort que ell. Vindran i cridaran de goig al cim de Sió, i fluiran dels béns del Senyor: del blat, del vi i l’oli, i de les cries de les ovelles i les vaques; la seva ànima serà com un jardí ben regat, i no tornaran a defallir. Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes. Satisfaré l’ànima dels sacerdots amb abundor d’ofrenes, i el meu poble se saciarà dels meus béns” –diu el Senyor.
Jeremies 31:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«En aquell temps seré Déu de tots els clans d’Israel i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor. Això diu el Senyor: En el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de l’espasa; Israel caminarà cap al seu lloc de repòs.» El Senyor se m’aparegué de lluny, i em deia: «T’estimo amb un amor etern; per això t’he atret i et sóc fidel. Et reedificaré i quedaràs reconstruïda, nissaga d’Israel. Tornaràs a prendre els teus tambors i sortiràs dansant d’alegria. Tornaràs a plantar vinyes per les muntanyes de Samaria; les plantaran i en colliran la verema. Vindrà un dia que, a la muntanya d’Efraïm, els sentinelles cridaran: “Anem, pugem a Sió, a trobar el Senyor, el nostre Déu.” Això diu el Senyor: Crideu d’alegria pel poble de Jacob, celebreu la primera de les nacions, feu sentir l’aclamació dient: “Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel!” Jo els faré tornar del país del nord, els aplegaré des de l’extrem de la terra. Entre ells hi haurà els cecs i els coixos, l’embarassada i la partera: tornarà una gran gentada. Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.» Escolteu, nacions, la paraula del Senyor, anuncieu-la als qui són lluny, a les illes: «El qui havia dispersat Israel, de nou l’aplegarà, i el guardarà com un pastor el seu ramat: el Senyor ha redimit el poble de Jacob, l’allibera de les mans dels més forts. Arriben a les altures de Sió cridant de goig, a la llum de l’abundor del Senyor: blat, vi i oli, i cries dels ramats. Viuran com els horts amarats d’aigua, no patiran mai més d’escassetat. Llavors dansaran d’alegria les noies, joves i vells dansaran junts: canviaré el dol en festa, els consolaré de les penes i els alegraré. Satisfaré els sacerdots amb el bo i millor de les ofrenes, i l’abundor de casa meva saciarà el meu poble. Ho dic jo, el Senyor.»