JEREMIES 23
23
Esperança per al futur
1Ai dels pastors que deixen que es perdin i es dispersin les ove-lles de la meva pastura! –diu el Senyor.
2Per tant, el Senyor, el Déu d’Israel, ha dit això referent als pastors que pasturen el meu poble: “Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu allunyades i no us n’heu ocupat. Ara, doncs, m’ocu-paré de castigar-vos per la maldat de les vostres obres –diu el Senyor.
3Jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països per on les hauré escampades, les faré tornar als seus prats; criaran i es multiplica-ran.
4I posaré al seu davant pastors que les pasturin; mai més no tindran por ni seran espantades, ni en mancarà cap –ha dit el Senyor.
5Mira, ve un temps –diu el Senyor–, que suscitaré a David un rebrot just que reg-narà com a rei, serà assenyat i practicarà el dret i la justícia sobre el país.
6En els seus dies, Judà serà salvat i Israel viurà confiat; i aquest és el nom que li donaran: «El Senyor és la nostra justícia.»
7Per tant, mireu, vénen dies –diu el Senyor–, que ja no es dirà més: Per la vida del Senyor, que va fer sortir els fills d’Israel de la terra d’Egipte,
8sinó: Per la vida del Senyor, que va fer sortir i retornar els descendents de la casa d’Israel de la terra del nord i de tots els països on els havia escampat, i que ara habitaran a la seva terra.”
Contra els falsos profetes
9Sobre els profetes. El cor se’m trenca dintre meu, tots els meus ossos s’estre-meixen. Sóc com un embriac, com un home dominat pel vi, a causa del Senyor i de les seves santes paraules.
10Perquè el país és ple d’adúlters, ja que per culpa de la maledicció està de dol; les pastures de l’estepa s’han assecat. Ells corren a fer el mal, i la seva força no és justa.
11Tant el profeta com el sacerdot són uns profanadors; fins a casa meva he trobat la seva maldat –ha dit el Senyor.
12Per això el seu camí se’ls tornarà com un estimball a les denses tenebres; seran empesos i hi cauran, perquè jo abocaré damunt d’ells la dissort l’any del seu càstig –ha dit el Senyor.
13En els profetes de Samaria he vist ximpleries: profetitzaven per Baal i feien esgarriar el meu poble, Israel.
14Igualment, en els profetes de Jerusalem he vist coses horribles: cometen adulteri i viuen en la mentida; protegei-xen les accions dels malvats, perquè ningú no es converteixi de la seva do-lenteria. Tots plegats se m’han tornat com Sodoma, i els seus habitants, igual que els de Gomorra.
15Per això el Senyor Totpoderós diu això contra els profetes: “Mira, jo els faré menjar herbes amargues i els faré veure aigua emmetzinada; perquè la im-pietat dels profetes de Jerusalem s’estén per tot el país.”
16Això diu el Senyor Totpoderós: “No escolteu les paraules dels profetes que us profetitzen vanament; us enganyen, us anuncien fantasies del seu propi cor, no pas inspirades pel vostre Senyor.
17Contínuament diuen als qui em menyspreen: El Senyor diu: Tindreu pau; i als qui segueixen l’obstinació del seu cor els diuen: No us passarà res de dolent.
18Però, qui d’ells ha assistit al consell del Senyor, l’ha vist i ha sentit la seva paraula?
19Mireu que la turmenta del Senyor ja s’ha desfermat furiosa; sí, l’huracà ja s’abat sobre el cap dels malfactors.
20La còlera del Senyor no es farà en-rere fins que haurà executat i acomplert els designis del seu cor; els darrers dies ho comprendreu clarament.
21Jo no vaig enviar aquells profetes, però ells corrien; jo no els he parlat, però ells profetitzaven.
22Si haguessin assistit al meu consell, haurien anunciat al poble la meva paraula; i l’haurien fet tornar del mal camí i de la maldat de les seves obres.
23¿És que jo sóc només un Déu de prop –diu el Senyor– i no un Déu de lluny?
24¿O és que algú pot ocultar-se en ama-gatalls on jo no el pugui veure? –diu el Senyor–. ¿No omplo, jo, el cel i la terra? –diu el Senyor.
25He sentit el que diuen aquests pro-fetes que prediquen mentides en nom meu i diuen: He tingut un somni, he tingut un somni!
26¿Fins quan durarà això en el cor dels profetes que prediquen falsedats i són profetes de l’engany del seu propi cor?
27¿És que amb els somnis que es con-ten els uns als altres, pensen fer oblidar el meu nom al meu poble, com els seus avantpassats van oblidar-lo a causa de Baal?
28El profeta que tingui un somni, que l’expliqui com un somni; però el que tingui la meva paraula, que l’exposi amb fidelitat. Què té a veure la palla amb el gra? –diu el Senyor.
29¿No és la meva paraula com el foc –diu el Senyor–, i com el mall que es-micola la pedra?
30Doncs bé, aquí estic jo contra els profetes que es roben mútuament les meves paraules –diu el Senyor.
31Aquí estic jo contra els profetes que solten la llengua per proferir oracles –diu el Senyor.
32Aquí estic jo contra els que profetit-zen somnis enganyadors –diu el Senyor– i els conten per extraviar el meu poble, amb les seves mentides i les seves fantasies. Jo no els he enviat ni els he donat cap ordre, i no són de cap profit per a aquest poble –ha dit el Senyor.”
Sobre l’abús de l’expressió “càrrega del Senyor”
33Quan aquest poble o el profeta o el sacerdot et preguntin: “Quina és la càrrega del Senyor?”, els respondràs: “Vosaltres mateixos sou la càrrega; pe-rò jo em defensaré de vosaltres” –diu el Senyor.
34I si el profeta o el sacerdot o qual-sevol altre exclama: “Càrrega del Senyor!”, jo castigaré aquell home i la seva família.
35Així us heu d’expressar cadascun amb el seu company, cadascun amb el seu germà: “Què ha respost el Senyor? O, què ha dit el Senyor?”
36Però l’expressió “càrrega del Senyor” no l’heu d’emprar més, ja que aquesta paraula serà una càrrega per a qui la pronunciï. Perquè pervertiu les paraules del Déu vivent, del Senyor Totpoderós, el nostre Déu.
37Al profeta li faràs aquesta pregunta: “Què t’ha respost el Senyor? O què t’ha dit el Senyor?”
38Però si persistiu a dir “càrrega del Senyor”, heus aquí el que diu el Senyor: Ja que vosaltres empreu aquesta frase, “càrrega del Senyor”, quan jo us havia fet dir que no ho diguéssiu més,
39jo us alçaré com una càrrega i us llençaré lluny de la meva presència, tant a vosaltres com a la ciutat que us vaig donar, a vosaltres i als vostres avantpassats;
40i abocaré damunt vostre un oprobi perpetu i una ignomínia eterna que no s’oblidarà mai.”
S'ha seleccionat:
JEREMIES 23: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya