JEREMIES 17
17
La idolatria, pecat de Judà
1“El pecat de Judà és escrit amb un punxó de ferro, amb una punta de diamant és gravat en la tauleta del seu cor, i en els corns dels seus altars,
2a fi que els seus fills es recordin dels seus altars i dels seus llocs sagrats, prop dels arbres frondosos, dalt dels turons,
3a la meva muntanya i en els camps. La teva fortuna i totes les teves reserves i els teus llocs alts els abandonaré al pillatge, a causa del teu pecat en tot el teu territori.
4T’hauràs de desprendre de l’heretat que jo et vaig donar, i et faré esclau dels teus enemics en una terra que no conei-xes, perquè heu encès en mi el foc de la meva còlera, i cremarà per sempre.”
La falsa seguretat i l’autèntica
5El Senyor diu això: “Maleït aquell qui confia en l’home i busca el seu suport en un mortal, mentre que el seu cor s’a-parta del Senyor.
6Serà com un matoll a l’estepa, que mai no veu venir el bé, sinó que viu en els sequerals del desert, en una terra de salabror i deshabitada.
7Benaurat l’home que confia en el Senyor, que posa en el Senyor la seva es-perança!
8Serà com un arbre plantat a la vora de l’aigua, que estén les arrels cap al torrent; no tem quan ve la xardor, i el seu fullatge es manté verd; els anys secs no el neguitegen, ni deixa de donar fruit.
9El cor és enganyós i pervers més que totes les coses: qui el pot conèixer?’
10Jo, el Senyor, sondejo el cor, com-provo l’interior dels homes, per retribuir a cadascun segons la seva conducta, segons el fruit de les seves accions.
11Com la perdiu que cova uns ous que ella no ha post, així és qui aplega riqueses injustament: a la flor de la vida les deixarà, i a les seves darreries quedarà com un insensat.”
Pregària de Jeremies
12Un tron de glòria, excels des del principi, és el lloc del nostre santuari!
13Oh, Senyor, esperança d’Israel, tots els qui t’abandonen seran avergonyits. Els qui s’aparten de tu seran registrats en la pols, perquè han abandonat el Senyor, una font d’aigua viva!
14Guareix-me, Senyor, i seré guarit, salva’m, i seré salvat, perquè tu ets la meva lloança.
15Mira què em diuen ells: “On és la paraula del Senyor? Que es compleixi ara!”
16En canvi jo no m’he refusat de fer de pastor darrere teu, ni he desitjat el dia de la dissort. Tu saps que tot el que ha sortit dels meus llavis era present davant teu.
17No et tornis per a mi causa de temen-ça, que tu ets el meu refugi el dia de la desgràcia.
18Que siguin avergonyits els meus perseguidors, i que no ho sigui jo; que tremolin ells, i no jo; aboca damunt d’ells el dia de la desgràcia, aixafa’ls amb un doble aixafament!
L’observança del dissabte
19El Senyor m’ha dit això: “Vés i po-sa’t a la porta dels fills del poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a totes les portes de Jerusalem,
20i digues-los: Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà, amb tots els ha-bitants de Judà i de Jerusalem que pas-seu per aquestes portes!
21Això diu el Senyor: Guardeu-vos, per vida vostra, de traginar cap càrrega, el dia de repòs, i d’introduir-la per les portes de Jerusalem.
22No tragueu cap càrrega de les vostres cases el dia de repòs, i no feu cap treball. Santifiqueu el dia del dissabte, tal com vaig ordenar als vostres avantpassats.
23Tot i així, ells no em van escoltar ni em van fer cas, es van endurir per no escoltar i per no acceptar la correcció.
24Però si vosaltres m’obeïu –diu el Senyor–, i no tragineu càrregues per les portes d’aquesta ciutat en el dia del re-pòs, sinó que el santifiqueu no fent cap mena de treball en dissabte,
25entraran per les portes d’aquesta ciutat reis i prínceps muntats sobre car-ros i cavalls, que ocuparan el tron de David, ells i els seus prínceps, la gent de Judà i els ciutadans de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre.
26I vindran de les poblacions de Judà i dels entorns de Jerusalem, de la terra de Benjamí, de la Terra Baixa, de la Muntanya i del Nègueb, a portar holocaustos, sacrificis, ofrenes vegetals, en-cens i víctimes d’acció de gràcies al temple del Senyor.
27Però si no m’obeïu i no santifiqueu el dia de repòs, deixant de traginar càrregues i d’introduir-les per les portes de Jerusalem en el dia de dissabte, en-cendré un foc a les seves portes que consumirà els casals de Jerusalem, i no s’apagarà.”
S'ha seleccionat:
JEREMIES 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya