ISAÏES 57
57
El just es retira en pau
1L’home honrat desapareix i ningú no en fa cas; els homes piadosos són arrabassats i ningú no comprèn que és per causa de la maldat que el just ha estat arrabassat.
2Es retira en pau, reposa al seu llit, el qui ha seguit el camí dret.
Reprensió al poble idòlatra
3“Vosaltres, veniu aquí, fills de la brui-xa, raça d’adúlters i de prostitutes.
4De qui us burleu? A qui feu ganyotes i traieu la llengua? ¿No sou fills del pecat, vosaltres, nissaga bastarda?
5Vosaltres, que us enardiu de luxúria entre els terebints, sota qualsevol arbre frondós, que immoleu els vostres na-dons als torrents i sota les escletxes de les roques.
6Entre les pedres polides del torrent tens la teva heretat; elles, elles són la teva parcel·la. Sí, a elles has ofert libacions i has presentat ofrenes vegetals. ¿És que em poden plaure, aquestes co-ses?
7Dalt d’una muntanya gran i elevada has parat el teu jaç, també hi has pujat per oferir sacrificis.
8Darrere la porta i el llindar has posat el teu fetitxe; t’has desprès de mi, hi has pujat i has fet un lloc al teu llit, has fet un pacte amb molts, has preferit jeure amb ells mentre miraves el fetitxe.
9Has acudit a Moloc amb ungüents, amb gran quantitat de perfums; has en-viat lluny els teus missatgers, els has fet baixar fins al país dels morts.
10T’has cansat de tant fer viatges, però no has pensat: “Desistiré”, sinó que has reprès forces i no t’has desanimat.
11¿De qui tenies por i t’acovardies, per ser-me infidel, per no recordar-te de mi ni tan sols pensar-hi? ¿Que potser és que he estat callat molt de temps, i per això no em temies?
12Jo posaré en evidència la teva rec-titud i les teves obres, i no et serviran de res.
13Quan demanis auxili, que et salvi la teva munió d’ídols! A tots se’ls empor-tarà el vent, seran escampats per la ventada; però el qui confia en mi posseirà la terra i heretarà la meva muntanya santa.”
Poema de consolació
14I dirà: “Aplaneu, aplaneu, obriu el camí, traieu els entrebancs de la ruta del meu poble!”
15Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
16Perquè no vull acusar contínuament ni estar enutjat perpètuament, ja que davant meu defallirien l’esperit i les ànimes que jo he creat.
17Per la iniquitat de la seva cobdícia, m’he indignat i l’he castigat; me n’he amagat quan estava enutjat, però ell va continuar perversament pel camí del seu cor.
18Prou que m’adono dels seus camins! Però jo el curaré, el conduiré i el con-solaré, a ell i als qui es planyen amb ell.
19Posaré lloança als seus llavis: “Pau, pau als de lluny i als de prop –diu el Senyor–, que jo els curaré.”
20Però els impius són com la mar tem-pestuosa, que no pot ser calmada, sinó que les seves aigües remouen fang i llot.
21No hi ha pau per als impius, diu el meu Déu.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 57: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya