ISAÏES 47
47
Caiguda de Babilònia
1Baixa i asseu-te a la pols, verge filla de Babilònia, mancada de setial, filla dels caldeus! Perquè ja no et diran mai més “refinada” i “delica-da”.
2Ajup-te a la mola i mol farina, treu-te el vel, alça’t el vestit, descobreix les cames, travessa els rius.
3Que es descobreixi la teva nuesa, que es vegin les teves vergonyes. Jo prendré venjança, i ningú no m’ho impedirà.
4El nostre Redemptor duu el nom de Senyor Totpoderós, el Sant d’Israel.
5Seu en silenci i amaga’t en l’obscu-ritat, filla dels caldeus, perquè ja no t’anomenaran mai més “sobirana de reialmes”.
6Jo estava enutjat contra el meu poble, he deixat profanar la meva heretat, els he deixat a les teves mans i no n’has tingut pietat; has fet pesar el teu jou feixuc sobre l’ancià.
7I vas dir: “Per sempre més seré sobi-rana”, i no et vas preocupar d’aquestes coses, no vas pensar com series a la fi.
8Ara, doncs, escolta això, voluptuosa, tu que reposes confiada mentre dius dintre teu: “Jo i només jo subsisteixo. Mai no quedaré viuda, ni perdré mai els fills.”
9Aquestes dues coses et vindran de sobte, en un sol dia: pèrdua dels fills i viduïtat; et sobrevindran amb tota la seva força, malgrat els teus nombrosos sortilegis i el poder dels teus abundosos encanteris.
10Estaves refiada en la teva maldat, i deies: “No em veu ningú.” La teva sa-viesa i els teus coneixements t’han pervertit. Has pensat dintre teu: “Jo i només jo subsisteixo.”
11Per això et sobrevindrà la desgràcia, sense que puguis veure d’on neix, i cau-rà damunt teu una calamitat que no podràs evitar; et vindrà d’improvís una devastació que no esperaves.
12Continua, doncs, amb els teus encan-teris i amb els teus nombrosos sortile-gis, tal com et véns esforçant des de jove: potser et seran útils, potser et faràs temible.
13T’has fatigat en nombroses consul-tes; que vinguin, doncs, i et salvin aquells qui descriuen el cel, aquells qui observen les estrelles, aquells qui en lluna nova fan prediccions sobre el que et pot succeir.
14Però, mira, són com estopa, el foc els consumeix: ni ells mateixos no es poden salvar del poder de les flames. No són brases per a escalfar-se, ni foc per a seure-hi a la vora.
15Així acabaran aquells amb els quals t’esforçaves des de jove: cadascun se n’anirà confós pel seu cantó, i no tindràs ningú que et pugui salvar.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 47: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya