ISAÏES 42
42
El servent del Senyor
(Cant primer)
1“Heus aquí el meu servent, que jo sostinc, el meu escollit, en qui es complau la meva ànima. He posat el meu Esperit damunt d’ell, portarà la justícia a les nacions.
2No cridarà ni aixecarà la veu, no la farà ressonar pels carrers.
3No trencarà la canya esberlada ni apagarà el ble que fumeja. Per mitjà de la veritat, farà lluir la justícia.
4No descansarà ni flaquejarà fins que l’estableixi a la terra; i els països del mar atendran la seva llei.”
5Així parla Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que aferma la terra i tot el que hi brota, que dóna el respir a la gent que l’habita, i l’esperit als qui s’hi mouen.
6“Jo, el Senyor, t’he cridat en justícia, t’agafaré fort de la mà i et protegiré, i et posaré per mitjancer del poble, llum de les nacions,
7perquè obris els ulls dels cecs i treguis els presos de la masmorra, de la presó els qui jeuen a les tenebres.
8Jo, el Senyor, aquest és el meu nom; no cediré a cap altre la glòria que és meva, ni cediré als ídols la lloança que se’m deu.
9Heus aquí que les prediccions anti-gues ja s’han complert, i ara n’anuncio de noves; us les faig saber abans que despuntin.”
Himne de victòria
10Canteu al Senyor un càntic nou; la seva lloança, des dels extrems de la terra, vosaltres, els qui navegueu per la mar i els qui hi viviu, els de les costes llunyanes i els seus habitants.
11Que alcin aclamacions l’estepa i les seves viles, els campaments on habita Quedar. Que cridin de joia els residents de Sela; que el seu clam ressoni des del cim de les muntanyes.
12Que donin glòria al Senyor i procla-min les seves lloances entre les terres llunyanes.
13El Senyor avançarà com un heroi i com un guerrer els excitarà el coratge; alçarà la veu, llançarà el crit de guerra, mostrarà la seva força contra els ene-mics.
14“He callat durant massa temps, m’es-tava quiet i em contenia, però ara em queixaré com una dona que va de part, gemegaré i esbufegaré alhora.
15Assolaré muntanyes i turons, agos-taré totes les seves plantes, convertiré els rius en terra ferma i deixaré secs els estanys.
16Guiaré els cecs per camins que no coneixien, els conduiré per viaranys que no sabien; canviaré al seu davant les tenebres en llum i el terreny escabrós en planura. Tot això dic que faré, i no deixaré de complir-ho.
17Tornaran enrere i seran avergonyits els qui confien en els ídols, els qui diuen a les estàtues: Vosaltres sou els nostres déus!”
Israel, un poble sord i cec
18Escolteu, sords! Mireu, vosaltres, cecs, que hi veureu!
19Qui és cec, sinó el meu servent? Qui és sord com el missatger que jo envio? Qui és tan cec com l’enviat i tan sord com el servent del Senyor?
20Has vist moltes coses, però no hi pares atenció; hi sents bé, però no escol-tes.
21El Senyor, per amor a la seva justícia té interès a engrandir i magni-ficar la llei,
22però aquest és un poble saquejat i espoliat, tots ells atrapats a les coves i entaforats a les presons; han acabat con-vertits en presa i no hi ha qui els rescati, en un botí i ningú que digui: “Retorneu-los!”
23Qui de vosaltres em farà cas? Qui pararà esment i estarà atent a l’esdeve-nidor?
24Qui ha lliurat Jacob al saqueig i Is-rael als espoliadors? ¿No ha estat el Senyor, contra qui hem pecat refusant de seguir els seus camins i deixant d’o-beir la seva llei?
25Per això ha descarregat damunt d’ells el furor de la seva còlera i la violència de la guerra; els ha envoltat de flames, però no ho han entès; els ha consumit, però no n’han fet cas.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 42: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya