ISAÏES 37
37
Consulta al profeta Isaïes
1Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va cobrir de sac i va entrar al temple del Senyor.
2Va enviar Eliaquim, el majordom del palau, amb Xebnà, el secretari, i els an-cians dels sacerdots, vestits de sac, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós,
3perquè li diguessin: “Això diu Eze-quies: Dia d’angoixa, de càstig i d’ul-tratge és aquest dia; perquè els fills han arribat al coll uterí i la que va de part no té forces per a infantar.
4Potser el Senyor, el teu Déu, haurà escoltat totes les paraules del general en cap, a qui el seu amo, el rei d’Assíria, ha fet venir per a vituperar el Déu vivent, i el Senyor, el teu Déu, donarà el càstig per les paraules que ha sentit. Ele-va una oració a favor de la resta que encara ens queda.”
5Els servidors del rei Ezequies van anar, doncs, a trobar Isaïes,
6i aquest els respongué: “Direu això al vostre amo: Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi.
7Mira, vaig a alterar-li l’esperit fent que senti un rumor que el farà tornar al seu país, i faré que caigui a tall d’espasa a la seva pròpia terra.”
Noves amenaces del rei d’Assíria
8El general en cap es va retirar i va trobar el rei d’Assíria atacant Libnà. Va saber que el rei havia marxat de Laquix
9a causa d’una notícia que li arribà referent a Tirhacà, rei d’Etiòpia, que deia: “Mira, ha sortit de campanya con-tra tu.” Llavors va tornar a enviar emis-saris a Ezequies dient:
10Digueu això al rei Ezequies de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’en-ganyi dient-te que Jerusalem no caurà a mans del rei d’Assíria.
11Saps prou bé el que han fet els reis d’Assíria a totes les nacions, consa-grant-les a l’extermini, ¿i tu penses es-capar-te’n?
12¿És que els déus de les nacions van poder salvar aquells que els meus avant-passats van destruir, com Gozan, Haran, Rèssef, i els fills d’Edèn que eren a Telassar?
13On són els reis d’Hamat, d’Arpad, de la ciutat de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”
Pregària d’Ezequies
14Ezequies prengué la carta que li por-taven els emissaris i, després de llegir-la, va pujar al temple, la va estendre davant el Senyor,
15i va fer aquesta oració davant d’ell:
16“Senyor, Déu d’Israel, que seus sobre els querubins! Tu, que ets l’únic Déu sobre tots els reialmes de la terra, tu, que has fet el cel i la terra!
17Inclina, Senyor, la teva oïda i escol-ta: Obre, Senyor, els teus ulls i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib ha enviat per vituperar el Déu vivent.
18És cert, Senyor, que els reis d’Assíria han arrasat les nacions i els seus territoris,
19i que han llençat al foc els seus déus, però aquests no eren déus, sinó obra de les mans de l’home, fusta i pedra, per això els han pogut destruir.
20Ara, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les seves mans, i que tots els reialmes de la terra sàpiguen que tu, Senyor, ets l’únic Déu.”
La resposta del Senyor
21Llavors Isaïes, fill d’Amós, va fer dir a Ezequies: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Sobre allò que m’has demanat en oració referent a Sennaquerib, rei d’Assíria,
22aquest és l’oracle que el Senyor ha pronunciat contra ell:
La donzella, filla de Sió,
et menysprea, es riu de tu;
mou el cap darrere teu,
la filla de Jerusalem.
23Qui has injuriat i blasfemat?
Contra qui has alçat la veu i has
mirat altivament?
Contra el Sant d’Israel!
24Per mitjà dels teus emissaris
has vituperat el Senyor, i has dit:
Amb la multitud dels meus carros
he pujat al cim de les muntanyes,
al lloc més inaccessible del Líban,
i n’he tallat els cedres altius,
els xiprers més bells;
he penetrat als paratges més remots
del seu parc boscós;
25he excavat pous i he begut aigües forasteres, amb els meus peus he eixugat tots els canals de l’Egipte.
26¿És que no ho sabies?
Des de temps llunyans ho preparava,
des de l’antigor ho tenia pensat.
Ara ho duc a terme;
i tu serviràs per a complir devastacions,
per a convertir en ruïnes les ciutats fortificades.
27Els seus habitants, impotents,
han quedat abatuts i confosos;
són com l’herba del camp, com la molsa verda,
com el gram dels terrats que s’asseca abans d’espigar.
28Conec com ets, quan surts i quan entres,
i quan t’alces aïrat contra mi.
29Ja que t’has enrabiat contra mi
i la teva supèrbia ha arribat a les meves orelles,
et posaré la meva anella al nas,
la meva brida a la boca,
i et faré tornar pel camí per on has vingut.
30I això, Ezequies, et servirà de senyal: aquest any es menjarà del que reneix, i l’any vinent, del que rebroti: però el tercer any sembrareu i segareu, plantareu vinyes i en menjareu els fruits.
31I el restant de la casa de Judà, el que hagi quedat, arrelarà per sota i llevarà fruit a dalt,
32perquè de Jerusalem sortirà una res-ta, i de la muntanya de Sió, els su-pervivents: el zel del Senyor Totpo-derós farà això.
33Per tant, això diu el Senyor, referent al rei d’Assíria:
No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa, no li oposarà ni un escut ni alçarà cap terraplè davant d’ella.
34Pel mateix camí per on ha vingut se’n tornarà, i no entrarà en aquesta ciu-tat. Oracle del Senyor.
35Jo protegiré aquesta ciutat per salvar-la, per consideració a mi i en atenció al meu servent David.”
Partença i mort de Sennaquerib
36Llavors sortí l’àngel del Senyor i va matar cent vuitanta-cinc mil homes en el campament dels assiris; i quan van llevar-se al matí, tot era ple de cadàvers.
37En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va alçar el campament, se’n tornà a Nínive i s’hi va quedar.
38Un dia que estava agenollat adorant el seu déu al temple de Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van matar amb l’espasa i van fugir al país d’A-rarat. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Assarhadon.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 37: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya