OSEES 11
11
Compassió de Déu pel seu poble obstinat
1“Quan Israel era un minyó, jo l’estimava,
i d’Egipte vaig cridar el meu fill.
2Però com més els cridava, més s’apartaven de mi:
feien sacrificis als Baals
i cremaven encens als ídols.
3Jo vaig ensenyar Efraïm a caminar,
el vaig portar als braços,
tot i així no reconegueren que jo els guaria.
4Amb lligams d’humanitat els atreia,
els enllaçava amb amor;
per a ells era com el qui li treu el jou de sobre el coll,
i m’acostava a ell per donar-li de menjar.
5No tornarà al país d’Egipte,
però l’assiri serà el seu sobirà,
perquè han refusat de convertir-se.
6L’espasa caurà sobre les seves ciutats,
esbotzarà els forrellats de les seves portes
i els consumirà, per les seves males intencions.
7Els del meu poble s’obstinen a apartar-se de mi,
i encara que els cridin perquè s’ai-xequin,
tots es neguen a alçar-se.
8Com puc abandonar-te, Efraïm?
Com puc desemparar-te, Israel?
¿És que puc tractar-te com Admà,
o deixar-te com Seboïm?
El cor es commou dintre meu,
i alhora s’enardeix la meva com-passió.
9No desfogaré la meva ira ardent,
no tornaré a destruir Efraïm;
perquè jo sóc Déu, i no pas un home,
sóc el Sant, que s’està enmig teu,
i no escometré la ciutat.
10Avançaran seguint el Senyor;
ell anirà rugint com un lleó;
braolarà, i els fills, tremolant,
acudiran des de l’occident.
11Vindran des de l’Egipte, astorats, com un ocell,
i del poble d’Assíria com una coloma,
i faré que tornin a habitar les seves cases, diu el Senyor.
12Efraïm m’ha envoltat de mentides,
i la casa d’Israel, d’enganys.
Judà segueix inconstant amb el seu Déu,
amb el Santíssim, que és fidel.
S'ha seleccionat:
OSEES 11: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya