HEBREUS 2
2
Déu mateix avala la salvació
1Per tant, cal que posem una total atenció a tot allò que hem escoltat, si no volem anar a la deriva.
2Perquè, si la paraula dictada pels àn-gels ha tingut validesa, i qualsevol transgressió i desobediència ha rebut el càstig merescut,
3com ens n’escaparem nosaltres, si ens despreocupem d’una salvació tan im-portant? Aquesta, inicialment, va ser proclamada pel Senyor, ens ha estat confirmada pels qui la van sentir,
4i Déu mateix també l’avala amb senyals, prodigis i miracles de tota mena, i amb la distribució dels dons que l’Es-perit Sant fa com millor li sembla.
Jesucrist porta l’ajut als descendents d’Abraham
5Perquè no ha subordinat pas al domini dels àngels el món futur del qual parlem.
6En algun indret se’n dóna testimoni dient:
“Què és l’home perquè te’n recor-dis,
o el fill de l’home perquè te’n preo-cupis?
7El vas fer un poc inferior als àngels,
el vas coronar de glòria i honor;
8tot ho vas posar sota els seus peus”. Per tant, en posar-ho tot sota el seu domini, s’entén que no ha quedat res fora de la seva potestat. Tanmateix, encara no veiem que ja li estigui tot sotmès,
9però veiem el qui “va ser fet un poc inferior als àngels”, Jesús, que per haver sofert la mort és “coronat de glòria i honor”, a fi que per la gràcia de Déu tastés la mort en benefici de tothom.
10Perquè convenia, en efecte, a aquell qui és creador i destinatari de totes les coses que existeixen, havent-se proposat de conduir molts fills a la glòria, perfeccionar, per mitjà del sofriment, l’autor de la salvació d’ells.
11Posat que tant el qui santifica com els qui són santificats tenen tots una matei-xa procedència, no s’avergonyeix d’a-nomenar-los germans,
12quan diu:
“Anunciaré el teu nom als meus germans,
enmig de la congregació et lloaré”,
13i encara:
“Jo posaré en ell la meva confian-ça”,
i segueix:
“Aquí estic jo amb els infants que Déu m’ha donat.”
14Així, doncs, ja que els infants com-parteixen la sang i la carn, també ell n’ha participat igualment, a fi de reduir a la impotència per mitjà de la seva mort aquell qui tenia el domini de la mort, és a dir, el diable,
15i alliberar tots els qui per la por de morir es mantenien esclaus tota la vida.
16És evident que no ve pas per ajudar els àngels, sinó que porta l’ajut als des-cendents d’Abraham.
17Per això calia que es fes en tot sem-blant als germans, per tal d’esdevenir el summe sacerdot compassiu i fidedigne en allò que pertoca a Déu, per a expiar els pecats del poble.
18Perquè pel fet d’haver passat personalment la prova del dolor, pot socórrer els qui són provats.
S'ha seleccionat:
HEBREUS 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya