GÈNESI 43
43
Els fills de Jacob tornen a l’Egipte portant Benjamí
1La fam seguia sent greu a la terra.
2Per això, quan acabaren de consumir tot el gra que havien portat de l’Egipte, el seu pare els digué: “Torneu-hi i com-preu alguns queviures per a nosaltres.”
3Judà li respongué: “Ben clar ens va dir aquell home: No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres.
4Si et sembla bé enviar el nostre germà amb nosaltres, baixarem a comprar-te queviures.
5Però si no el deixes venir, no hi baixa-rem, perquè aquell home ens va dir: “No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres.”
6Israel digué: “Per què m’heu hagut de perjudicar dient a aquell home que te-níeu un altre germà?”
7Respongueren: “Aquell home va ser molt insistent interessant-se per nosaltres i la nostra família, i ens preguntà: Encara és viu el vostre pare? Teniu al-gun altre germà? Nosaltres ens vam li-mitar a respondre-li d’acord amb les seves preguntes. ¿Podíem endevinar que ens diria: Feu baixar el vostre germà?”
8Aleshores Judà va dir al seu pare Is-rael: “Deixa venir el noi amb mi; ens prepararem i marxarem. Així podrem sobreviure i no morirem, ni nosaltres ni tu ni la nostra mainada.
9Jo responc d’ell. A mi em reclamaràs comptes si no te’l porto. Si no te’l presento seré culpable davant teu per sempre més.
10Que si no ens haguéssim entretingut tant, a hores d’ara ja hauríem fet dos viatges.”
11El seu pare Israel els digué: “Si és així, feu-ho. Preneu en els vostres sacs els productes més excel·lents de la terra i porteu a aquell home un obsequi: un poc de bàlsam, un poc de mel, espècies i mirra, nous i ametlles.
12Emporteu-vos també doble quantitat de plata i torneu personalment la que us van retornar a la boca dels sacs, per si es tractava d’un error.
13Preneu, doncs, el vostre germà i mar-xeu, aneu a trobar aquell home.
14Que el Déu Totpoderós us faci trobar bondat davant d’ell i que us lliuri l’altre germà i Benjamí. I jo, si haig de quedar sense fills, hi quedaré.”
Entrevista amb Josep
15Els homes van prendre aquell present, doble quantitat de plata i Benjamí i, posant-se en marxa, van baixar a l’Egipte i es van presentar davant Josep.
16Quan Josep veié que amb ells hi anava Benjamí, digué al seu majordom: “Porta aquests homes a casa i mata i prepara algun cap de bestiar, perquè aquests homes dinaran amb mi aquest migdia.”
17El majordom va fer el que Josep li havia manat, i va acompanyar ell mateix els homes fins a la casa de Josep.
18Els homes, però, van agafar por quan veieren que els portaven a la casa de Josep, i van comentar: “És per allò d’aquell diner que ens van reintegrar posant-lo dins els nostres sacs la prime-ra vegada, que ens porten aquí. Ens volen atacar i sotmetre’ns per prendre’ns com a esclaus, juntament amb el que hi ha als nostres ases.”
19Quan van ser al portal de la casa, es van acostar al majordom i li van dir:
20“Ai, senyor meu; vam baixar una primera vegada a comprar queviures,
21i succeí que, en arribar a la fonda, vam obrir els sacs, i heus aquí que el diner de cadascun era a la boca del sac, la quantitat exacta del nostre diner, que hem tornat amb nosaltres.
22També hem portat més diner per comprar queviures. Ignorem qui va po-sar el nostre diner dins els nostres sacs.”
23Respongué: “Estigueu tranquils, no us inquieteu. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, deu haver posat un tresor dins els vostres sacs; jo ja vaig rebre la vostra plata.” Llavors va fer sortir Simeó.
24El majordom féu entrar els homes a la casa de Josep, els donà aigua i es van rentar els peus, i va treure farratge per als ases.
25Ells van preparar l’obsequi per quan vingués Josep al migdia, perquè havien sentit que dinarien allà.
26Així que Josep va entrar a la casa, li van donar l’obsequi que havien dut, mentre s’inclinaven fins a terra.
27Ell els va preguntar com estaven, i després digué: “¿Està bé el vostre pare, aquell ancià de qui em vau parlar? En-cara viu?”
28Van contestar: “La pau és amb el teu servent. El nostre pare encara és viu.” I es van inclinar reverentment.
29Alçant els ulls veié Benjamí, el seu germà, fill de la seva mare, i va pregun-tar: “És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?” I li digué: “Que Déu et beneeixi, fill meu!”
30L’emoció de veure el seu germà com-movia el cor de Josep, i fent via, perquè se li negaven els ulls, es va tancar a la seva cambra i es va posar a plorar.
31Després de rentar-se la cara va sortir i, procurant contenir-se, va dir: “Serviu el dinar.”
32El servei el van fer a part; a ell, en un lloc; a ells, en un cantó; i als egipcis que acostumaven a menjar amb ell, en un altre cantó, perquè els egipcis no poden menjar amb els hebreus; per ells, això és un sacrilegi.
33Va fer que seguessin davant seu per ordre d’edat, del més gran al més petit, i els homes es miraven els uns als altres estranyats.
34Ell va fer que els repartissin racions de la seva pròpia taula, però la ració de Benjamí sempre era cinc vegades més grossa que la dels altres. Ells van beure i es van alegrar en la seva companyia.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 43: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya