GÈNESI 29:1-30

Jacob es va alçar i es va dirigir cap a la terra dels fills de l’Orient. Va mirar i veié que al mig del camp hi havia un pou i tres ramats d’ovelles que jeien vora d’ell, perquè els ramats hi abeuraven, i damunt la boca del pou hi havia una llosa grossa. Allà era on es reunien tots els ramats, llavors feien girar la llosa que tapava la boca del pou i abeuraven els ramats, i tornaven a posar la llosa al seu lloc, damunt la boca del pou. Jacob els va preguntar: “Germans, d’on sou?” Ells van contestar: “Som d’Haran.” Els digué: “Que coneixeu Laban, el fill de Nahor?” Respongueren: “Sí que el coneixem.” Els preguntà: “Està bé?” Li contesta-ren: “Sí; precisament ara arriba la seva filla Raquel amb les ovelles.” Ell va comentar: “El dia encara és llarg; no és pas hora d’aplegar el bestiar, podeu abeurar els ramats i tornar a pasturar.” Van contestar: “No podem fins que s’hagin aplegat tots els ramats. Llavors giraran la llosa de damunt la boca del pou i abeurarem les ovelles.” Encara estava parlant amb ells quan arribava Raquel amb les ovelles del seu pare; perquè ella n’era la pastora. Així que Jacob veié Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, amb les ovelles de Laban, el seu oncle, s’hi va atansar i va remoure la llosa que tapava la boca del pou i abeurà les ove-lles de Laban, el germà de la seva mare. Jacob va besar Raquel i esclatà en un plor desfet. Jacob féu saber a Raquel que ell era parent del seu pare i fill de Rebeca, i ella va anar corrents a comunicar-ho al seu pare. Tan bon punt Laban va sentir que es tractava de Jacob, el fill de la seva germana, va córrer a trobar-lo, i abraçant-lo el besava, i el féu entrar a casa seva. Llavors Jacob va explicar a Laban tot el que havia passat. I Laban li digué: “És ben cert que tu ets dels meus ossos i de la meva carn.” I Jacob es va quedar amb ell un mes sencer. Laban digué a Jacob: “Perquè ets parent meu m’has de servir de franc? Indica’m quin salari vols.” Ara bé, Laban tenia dues filles, la gran, que es deia Lia, i la petita, que es deia Raquel. Lia tenia una mirada trista, en canvi Raquel era d’aspecte formós i bonica de cara. Com que Jacob estava enamorat de Raquel, va contestar: “Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita.” Laban digué: “Millor és que te la doni a tu que no pas que la doni a un altre. Queda’t amb mi.” I així Jacob va servir per Raquel durant set anys, que li van semblar uns quants dies, de tant que l’estimava. Llavors Jacob va dir a Laban: “Dó-na’m la meva dona, que m’ajuntaré amb ella; perquè el meu termini ja s’ha com-plert.” Llavors Laban va convidar tota la gent del lloc i va fer un banquet. I, en arribar al vespre, prengué la seva filla Lia i la dugué a Jacob, que es va unir amb ella. Laban va donar la seva serventa Zilpà per criada a la seva filla Lia. En arribar el matí, heus aquí que veié que era Lia! I va dir a Laban: “Què és això que m’has fet? No t’he servit per Raquel? Per què, doncs, m’has engan-yat?” Laban va contestar: “A la nostra terra no és costum de casar la petita abans que la gran. Acaba aquesta setmana de noces, i et donarem també l’altra a canvi del tre-ball que faràs encara uns altres set anys més.” Jacob ho va fer així; va complir aquella setmana de noces i Laban li va donar per muller la seva filla Raquel. Laban va donar la seva serventa Bilhà per criada a la seva filla Raquel. I Jacob es va unir també amb Raquel, i va estimar Raquel més que Lia, i va treballar a casa el seu oncle encara set anys més.