GÀLATES 3:6-29

Estigueu segurs que de la mateixa manera que, a Abraham, creure en Déu li fou comptat com a justícia, només són descendència autèntica d’Abraham aquells qui són de la fe. Fins l’Escriptura, preveient que Déu rehabilitaria els gentils per la fe, va prenunciar a Abraham aquesta nova: “En tu seran beneïts tots els pobles.” De manera que els qui són de la fe són beneïts amb el fidel Abraham. En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l’Escriptura: “Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei.” I que per la Llei ningú no és reha-bilitat davant Déu és evident, vist que “el just viurà per la fe”; la Llei, però, no es basa en la fe, ans “el qui compleix els preceptes viurà per ells”. El Crist ens ha rescatat de la male-dicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l’Escriptura: “Maleït tot aquell qui penja d’un patíbul”, a fi que la benedicció d’Abraham abastés els gentils per mitjà de Crist Jesús, i per la fe rebéssim l’Esperit promès. Germans, humanament parlant, un pacte acceptat formalment, malgrat ser cosa humana, ningú no l’anul·la ni el modifica. Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: “I a les descendències”, com si parlés de moltes, sinó referint-se a una sola: “I a la teva descendència”; és a dir, el Crist. Dic jo: El pacte preratificat per Déu no pot ser invalidat per una Llei vinguda quatre-cents trenta anys més tard, fins al punt de suprimir la promesa. Perquè si l’herència depengués de la Llei ja no dependria de la promesa, i, en canvi, Déu va concedir a Abraham el seu favor interposant-hi una promesa. Aleshores, quin fi té la Llei? Fou afegida per evidenciar les transgres-sions, fins que arribés el descendent a qui era destinada la promesa. Fou una promulgació amb intervenció dels àn-gels i les mans d’un mitjancer. Si bé no cal cap mitjancer quan inter-vé només una part, i Déu és un de sol. Aleshores, ¿direm que la Llei va con-tra les promeses de Déu? De cap mane-ra! Si s’hagués establert una Llei capaç de donar vida, aleshores la rehabilitació sí que seria en virtut de la Llei, però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist. Abans de venir la fe estàvem reclo-sos sota la vigilància de la Llei, en es-pera de la fe que s’havia de revelar. Mentrestant, la Llei ens va fer de preceptor per guiar-nos a Crist, per tal que fóssim rehabilitats per la fe. Però ara, un cop arribada la fe, ja no estem sotmesos al preceptor, perquè tots, per la fe en el Crist Jesús, sou fills de Déu. Tots els qui heu estat batejats en el Crist us heu revestit del Crist. Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús. I si sou de Crist sou, doncs, descen-dència d’Abraham i hereus segons la promesa.