EZEQUIEL 31
31
El faraó comparat amb un cedre
1Succeí que l’any onzè, el pri-mer dia del mes tercer, vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2“Fill d’home, digues al faraó, rei d’Egipte, i a la seva cort fastuosa: Amb qui t’has comparat en la teva grandesa?
3Mireu, era un gran arbre, com un ce-dre del Líban, d’esplèndid brancatge, de frondós ombriu, i de tan gran alçada que el seu cimall arribava fins als núvols.
4Les pluges l’han fet créixer, les aigües profundes l’han fet engrandir fent córrer les aigües abismals a l’entorn del lloc on era plantat, i enviant els seus recs cap a tots els arbres del camp.
5Per això la seva alçària sobrepassava tots els altres arbres, les seves branques es multiplicaven i el seu fullatge s’ei-xamplava per l’abundor d’aigua que el regava.
6Entre les seves branques niaven totes les aus del cel; sota el seu brancatge criaven totes les bèsties del camp; i a la seva ombra sojornaven totes les grans nacions.
7Eren esplendoroses la seva grandària i l’amplitud del seu ramatge, perquè en-fonsava les arrels en aigües abundants.
8En el jardí de Déu cap cedre no l’igua-lava; els xiprers no eren comparables al seu brancatge; els plàtans no tenien la seva fronda; cap dels arbres del jardí de Déu no l’igualava en bellesa.
9Jo l’havia embellit amb un ramatge abundant, i tots els arbres de l’Edèn, que és el jardí de Déu, li tenien enveja.”
El faraó, un cedre abatut
10“Per tant, això diu Déu, el Senyor: Per tal com s’ha excedit en la seva gran-dària i ha enlairat el seu cimall fins a frec dels núvols, i el seu cor s’ha enor-gullit a causa de la seva alçària,
11per això, jo el deixaré en mans del poderós de les nacions, que el tractarà amb tota la seva crueltat. Jo l’he rebutjat!
12L’han talat els estrangers, els més cruels dels pobles, l’han abatut sobre les muntanyes, les seves branques han caigut en totes les valls, i les seves rames s’han esqueixat per tots els barrancs del país. Tots els pobles de la terra s’han retirat de la seva ombra i l’han abandonat.
13Sobre les seves restes s’han posat totes les aus del cel, i per damunt les seves branques han passat totes les bèsties del camp,
14a fi que mai no s’exalti per la seva grandària cap arbre dels que creixen vora les aigües, ni aixequi el seu cimall fins a tocar els núvols, ni confiï en ell mateix, per la seva alçària, cap dels que són massa ben regats. Tots ells són destinats a la mort, a les profunditats de la terra, entre el comú dels mortals, jun-tament amb els qui davallen a la fossa.
15Això diu Déu, el Senyor: El dia que el faraó va davallar al sepulcre, vaig declarar el dol; per ell vaig cobrir l’abisme, vaig estroncar els seus rius i les grans aigües van ser retingudes. Per ell vaig vestir de dol el Líban, i tots els arbres del camp han llanguit per ell.
16Amb l’estrèpit de la seva caiguda he commogut les nacions, quan l’he fet davallar al sepulcre amb els qui baixen a la fossa; i van ser consolats en les profunditats de la terra tots els arbres de l’Edèn, la millor selecció del Líban, tots els que eren ben regats per les aigües.
17També aquests van davallar amb ell al sepulcre, amb els morts per l’espasa, els qui eren el seu braç i s’acollien a la seva ombra enmig de les nacions.
18Qui podia igualar-te en la teva glòria i grandesa, entre els arbres de l’Edèn? I tanmateix seràs precipitat, juntament amb ells, a les profunditats de la terra, ajagut entre els pagans i les víctimes de l’espasa. Tal és la sort del faraó i de tota la seva fastuositat, diu el Senyor, Déu sobirà!”
S'ha seleccionat:
EZEQUIEL 31: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya