EZEQUIEL 24
24
Paràbola de l’olla
1L’any novè, el dia deu del mes desè, vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2“Fill d’home, anota’t la data d’aquest dia, del dia que som, perquè, avui mateix, el rei de Babilònia s’ha llançat sobre Jerusalem.
3Proposa una paràbola a la casa rebel, digues-los: Això diu Déu, el Senyor:
Prepara l’olla, prepara-la i posa-hi també l’aigua.
4Afegeix-hi els talls,
les peces més bones:
cuixa i espatlla.
Omple-la dels millors ossos.
5Pren el millor del ramat
i apila la llenya sota l’olla,
fes-la bullir i cou-hi també els ossos.
6Déu, el Senyor, diu això:
Ai de la ciutat sanguinària,
olla tota ronyosa
que té un rovell que no se’n va!
Buida-la peça per peça,
sense fer-ne cap tria.
7Perquè hi ha sang vessada a dins,
escampada sobre la roca pelada;
no l’ha vessada a terra
perquè la pogués cobrir la pols.
8A fi d’enardir la ira,
per prendre venjança,
jo he deixat la sang
sobre la roca pelada,
perquè quedés al descobert.
9Per tant, això diu Déu, el Senyor:
Ai de la ciutat sanguinària!
També jo faré una gran pira.
10Apila la llenya, encén el foc,
cou bé la carn,
que es faci espès el brou
i que els ossos es consumeixin.
11Després, deixa-la reposar
buida sobre les brases
perquè s’escalfi
i el seu aram es posi roent,
i la brutícia que té a dins es fongui
i desaparegui el seu rovell.
12És una feina feixuga,
perquè ni amb el foc
se’n va el rovell,
quan hi ha tanta ronya.
13Jo he volgut netejar-te de la immun-dícia del teu llibertinatge, però tu no has quedat neta. La teva immundícia no serà netejada fins que jo no hagi desfogat en tu la meva indignació.
14Jo, el Senyor, ho he dit i així suc-ceirà. Jo ho compliré; no afluixaré ni tindré compassió ni me’n desdiré: et jutjaré segons el teu comportament i d’acord amb les teves obres. Paraula de Déu, el Senyor!”
La mort de la muller d’Ezequiel
15Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
16“Fill d’home, mira, vaig a prendre’t de sobte la delícia dels teus ulls, però no t’has de lamentar ni plorar; no has de vessar ni una llàgrima.
17Sospira en silenci, sense observar el dol pels morts; has de cobrir-te el cap amb el turbant, has de calçar-te les sandàlies, i no has de tapar-te fins a la boca ni menjar el pa dels afligits.”
18Al matí ho vaig comentar amb la gent, i al vespre va morir la meva dona. L’endemà al matí vaig actuar tal com se m’havia ordenat.
19Llavors la gent em deia: “¿Ens vols explicar què significa, per a nosaltres, això que fas?”
20Els vaig contestar: “He rebut una revelació del Senyor que deia:
21Digues a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Mireu, jo profanaré el meu santuari, l’orgull de la vostra po-tència, la delícia dels vostres ulls, l’a-fecció de les vostres ànimes; i els vos-tres fills i les vostres filles, que heu abandonat, cauran víctimes de l’espasa.
22Llavors fareu com jo he fet: no us tapareu fins a la boca ni menjareu el pa dels afligits;
23us cobrireu el cap amb el turbant i anireu calçats amb les sandàlies; no us planyereu ni plorareu, sinó que us de-candireu per culpa de les vostres iniquitats i gemegareu els uns amb els altres.
24Ezequiel serà per a vosaltres un presagi, i vosaltres fareu el mateix que ell ha fet. Quan això s’esdevindrà, llavors sabreu que jo sóc el Senyor Déu.
25I tu, fill d’home, el dia que jo els prengui la seva potència, la delícia dels seus ulls, l’anhel de les seves ànimes, els seus fills i les seves filles,
26aquell mateix dia, el qui pugui esca-par-se’n vindrà a fer-t’ho saber.
27Aquell dia, la teva boca s’obrirà per a parlar amb el fugitiu; parlaràs i ja no seràs mut. Tu hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo sóc el Senyor.”
S'ha seleccionat:
EZEQUIEL 24: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya