EZEQUIEL 21
21
L’espasa del Senyor
1Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2“Fill d’home, posa’t de cara a Jerusalem i aboca la teva paraula contra els santuaris, i profetitza contra el país d’Is-rael.
3Diràs a la terra d’Israel: Això diu el Senyor: Mira, jo estic contra tu; trauré la meva espasa de la beina i extirparé de dintre teu tant els justos com els injustos.
4Per tal d’extirpar de dintre teu tant els justos com els injustos, la meva espasa sortirà de la seva beina i anirà contra tot ésser humà, des del sud fins al nord,
5i tothom sabrà que jo, el Senyor, he tret de la beina la meva espasa; i no hi tornarà.
6Per tant, fill d’home, gemega; gemega amargament davant d’ells recargolant-te de dolor.
7I quan et preguntin: Per què geme-gues?, respondràs: Per una notícia que és a punt d’arribar i que farà que tots els cors defalleixin, que totes les mans s’a-febleixin, que tots els esperits decaiguin i que tots els genolls s’escolin com ai-gua. Heus aquí que arriba; ja és un fet! Paraula de Déu, el Senyor!”
Càntic de l’espasa
8Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
9“Fill d’home, profetitza i digues: El Senyor Déu diu això:
Una espasa, una espasa afilada i brunyida!
10Afilada per al carnatge,
brunyida per a centellejar.
¿Ens n’hem d’alegrar?
El ceptre del meu fill és menyspreat
com un fustot qualsevol.
11Han fet brunyir l’espasa
perquè sigui empunyada;
ja és afilada, ja és brunyida
per a posar-la en mans de l’exter-minador.
12Clama i xiscla, fill d’home,
perquè l’espasa ve contra el meu poble.
Ve contra tots els prínceps d’Israel,
que són lliurats a l’espasa
junt amb el meu poble.
Per això dóna’t cops a la cuixa,
13perquè la prova ja s’ha fet.
Què passarà, si fins el mateix ceptre és menyspreat?
–diu Déu, el Senyor!
14I tu, fill d’home,
profetitza i pica de mans:
que l’espasa assassina repassi
dues i tres vegades.
És l’espasa de la matança,
l’espasa del gran carnatge,
que amenaça per tots cantons.
15Per a fer defallir els cors
i que siguin nombroses les víctimes,
he posat al llindar de totes les portes
l’amenaça de l’espasa.
Ai!, ja és a punt per a l’estrall,
afilada per a degollar.
16Ataca a la dreta,
colpeja a l’esquerra,
talla endavant!
17També jo picaré de mans
i satisfaré el meu enuig.
Jo, el Senyor, he parlat!”
Els dos camins de l’espasa
18Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
19“I tu, fill d’home, marca dos camins per a la vinguda de l’espasa del rei de Babilònia, que surtin els dos del mateix país. Posa un senyal indicador al començament del camí, que marqui la ciutat on va.
20Senyalaràs el camí per on anirà l’es-pasa a Rabà dels ammonites i a Judà, contra Jerusalem, la ciutat fortificada.
21Perquè el rei de Babilònia s’ha aturat a la cruïlla on comencen els dos camins per consultar la sort. Sacseja les fletxes, interroga els ídols, examina el fetge.
22A la seva mà dreta li ha correspost la sort per a Jerusalem: ha d’encarar els ariets, ha d’obrir la boca per ordenar la matança, ha de llançar ben fort el crit de guerra, ha de situar els ariets contra les portes, ha d’aixecar els terraplens, ha de muntar les torres d’assalt.
23Però als de Jerusalem això els sem-blarà una falsa profecia, ja que havien fet pactes sota jurament. Però ell els fa recordar la seva maldat, a fi que siguin capturats.
24És per això que Déu, el Senyor, ha dit: Per tal com heu provocat el record de les vostres iniquitats descobrint totes les transgressions, de manera que els pecats apareixen en totes les vostres accions, ara se us ha inculpat de tot això i sereu capturats per la seva mà.
25Quant a tu, príncep d’Israel, malvat criminal, que ja t’ha arribat l’hora, en aquest moment en què es culmina la iniquitat,
26el Senyor Déu et diu: Fora la tiara, treu-te la corona! Des d’ara, res no serà igual: Amunt el que és a baix, i a baix el que és a dalt!
27A ruïna, a ruïna i més ruïna ho re-duiré! Però això no serà abans que vingui aquell qui hi té tot el dret, i a qui jo li tinc concedit.”
Judici contra els ammonites
28“I tu, fill d’home, profetitza i digues: Això diu Déu, el Senyor, referent als ammonites i al seu ultratge. Diràs: Una espasa, una espasa és desembeinada per al carnatge, és brunyida curosament perquè centellegi
29–mentre tenen per a tu visions enganyoses i et donen oracles falsos–, i per a clavar-la al coll dels malvats dignes de mort, per als quals ja ha arribat l’hora, el moment en què es culmina la iniquitat.
30Ja torna l’espasa a la seva beina! En el lloc on vas ser creat, en la terra on vas néixer, jo et jutjaré.
31Abocaré damunt teu la meva indig-nació, bufaré contra tu amb el foc de la meva ira, i et deixaré a mercè d’uns homes brutals, avesats a matar.
32Seràs pastura del foc, la teva sang correrà per dins del país, i mai més ningú no es recordarà de tu, perquè jo, el Senyor, he parlat.”
S'ha seleccionat:
EZEQUIEL 21: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya