EZEQUIEL 18
18
Exposició de la responsabilitat personal
1Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2“Per què aneu repetint per la terra d’Israel aquest refrany que diu: «Els pares van menjar agrassos i els fills tenen les dents esmussades?»
3Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no tindreu ocasió de repetir més aquest refrany a la terra d’Israel.
4Mireu, totes les ànimes són meves; tant l’ànima del pare com l’ànima del fill són meves. L’ànima que pequi, aquesta morirà.
5Però quan un home és just i practica el dret i la justícia,
6no participa d’àpats sagrats dalt de les muntanyes ni alça els ulls vers els ídols de la casa d’Israel, no deshonra la dona del seu proïsme ni jeu amb cap dona durant el període de la seva impuresa,
7no oprimeix ningú, torna al deutor el que havia empenyorat i no rampinya res; reparteix el seu pa amb qui té gana i dóna roba al qui va nu,
8no presta a usura ni cobra interessos, aparta la seva mà de la injustícia i jutja amb rectitud entre home i home,
9i segueix els meus estatuts i observa els meus preceptes a fi d’obrar rectament, aquest és just, ben cert que viurà. Paraula de Déu, el Senyor!
10Però si aquest home té un fill que és lladre i sanguinari, o que comet alguna d’aquestes coses
11i no es comporta com el seu pare, sinó que participa d’àpats sagrats dalt de les muntanyes, deshonra la dona del seu proïsme,
12oprimeix el pobre i l’indigent, comet rampinyes, no torna la penyora, alça els ulls vers els ídols, cometent abominació,
13presta a usura i exigeix interessos, ¿et sembla que viurà? No viurà pas! Ha comès totes aquestes abominacions, ben cert que morirà; la seva sang serà da-munt d’ell.
14Però si aquest té un fill que veu tots els pecats que ha comès el seu pare, reflexiona i no fa el mateix,
15sinó que no participa en els àpats de les muntanyes, no alça els ulls als ídols de la casa d’Israel, no deshonra la dona del seu proïsme,
16no oprimeix ningú, no reté la penyo-ra, no rampinya res, reparteix el seu pa amb qui té gana i dóna roba al qui va nu,
17evita perjudicar el desvalgut, no practica la usura ni exigeix interessos, i segueix els meus estatuts i observa les meves prescripcions, aquest no morirà per la iniquitat del seu pare, ben cert que viurà!
18En canvi, el seu pare, per haver practicat l’extorsió, haver robat al seu germà i haver fet allò que no és bo en-mig del seu poble, morirà pels seus pro-pis pecats.
19I si dieu: Per què no recau en el fill la iniquitat del pare? Doncs, perquè el fill ha obrat segons el dret i la justícia: ha observat i ha complert tots els meus manaments; ben cert que viurà!
20L’ànima que pequi, aquesta morirà! El fill no pagarà per la iniquitat del pa-re, ni el pare no pagarà per la iniquitat del fill. La justícia reposarà damunt del just, i la impietat pesarà damunt del malvat.
21Tot i així, si el malvat s’aparta de tots els pecats que cometia, i observa tots els meus manaments, complint el dret i la justícia, ben cert que viurà; no morirà.
22I cap de les infidelitats que hagi comès no li seran retretes; viurà gràcies a la justícia que ha practicat.
23¿És que jo tinc alguna complaença en la mort del malvat? –diu Déu, el Senyor–. ¿No em complau més que es penedeixi i visqui?
24Però si el just s’aparta de la seva justícia cometent la maldat i les matei-xes abominacions que fa el malvat, si ell les comet també, creus que viurà? Ni una sola de les justícies que hagi fet no li serà tinguda en compte. Per la preva-ricació que hagi comès i pels pecats que hagi fet, per ells morirà.”
Déu actua amb justícia
25“Vosaltres dieu: El comportament del Senyor no és just. Escolteu, doncs, casa d’Israel! ¿És el meu comportament, el que no és just? ¿No és la vostra conducta, la que és injusta?
26Quan el just s’aparta de la seva jus-tícia, comet la iniquitat i mor, mor per causa de la iniquitat que ha comès.
27I quan el malvat es converteix de la maldat que ha practicat, i es comporta d’acord amb el dret i la justícia, donarà vida a la seva ànima.
28Ja que ha reflexionat i s’ha fet enrere de totes les transgressions que havia co-mès, ben cert que viurà; no morirà pas!”
Invitació al penediment
29“Encara diu la casa d’Israel: El comportament del Senyor no és just. ¿És el meu comportament, el que no és just, casa d’Israel? ¿No és la vostra conducta, la que és injusta?
30Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel –diu Déu el Senyor–. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.
31Foragiteu lluny de vosaltres totes les infidelitats amb què us heu fet culpables, i feu-vos un cor nou i un esperit renovat. Per què hauríeu de morir, casa d’Israel?
32Jo no tinc pas complaença en la mort del qui mor, diu Déu, el Senyor. Con-vertiu-vos, doncs, i tindreu vida!”
S'ha seleccionat:
EZEQUIEL 18: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya