ÈXODE 8
8
Segona plaga: les granotes
1Llavors el Senyor va dir Moisès: “Presenta’t al faraó i digues-li: Ai-xò diu el Senyor Etern: Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte.
2Si no el deixes marxar, infestaré de granotes tot el teu país.
3El riu criarà granotes que pujaran i es ficaran a casa teva, al teu dormitori i al teu llit, a casa dels teus consellers i entre la població, als teus forns i a les teves pasteres.
4Les granotes s’abocaran sobre teu, sobre els teus consellers i sobre la gent del poble.”
5El Senyor va ordenar a Moisès: “Digues a Aaron: Estén la teva mà amb el teu bastó, sobre els canals, els rius i els estanys, i fes pujar les granotes sobre la terra d’Egipte.”
6Aaron va estendre la mà sobre les aigües d’Egipte, i les granotes van pujar fins a cobrir la terra d’Egipte.
7Però els mags van fer el mateix amb els seus encanteris, fent pujar granotes sobre la terra d’Egipte.
8El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: “Demaneu al Senyor que tregui de damunt meu i del meu poble les gra-notes i deixaré que el poble se’n vagi a oferir-li sacrificis.”
9Moisès va contestar al faraó: “Digues quan vols que pregui per tu, pels teus consellers i pel teu poble, a fi que les granotes s’allunyin de tu i de les teves cases, de manera que només en quedin al riu.”
10El faraó va dir: “Demà mateix!” Moisès contestà: “Serà com has dit, per tal que sàpigues que no hi ha ningú com el Senyor Etern, el nostre Déu.
11Les granotes s’allunyaran de tu i de les teves cases, dels teus consellers i del teu poble, i només en quedaran al riu.”
12Quan Moisès i Aaron van sortir de l’audiència del faraó, Moisès va invocar el Senyor per l’afer de les granotes que havia enviat al faraó,
13i el Senyor va fer el que Moisès li demanava: les granotes de les cases, de les masies i dels camps es van morir,
14i les van apilar a munts, empudegant tot l’Egipte.
15Però quan el faraó veié que el mal s’havia apaivagat, es va entossudir i no els va voler escoltar, tal com el Senyor havia dit.
Tercera plaga: els polls
16El Senyor va dir a Moisès: “Digues a Aaron: Estén el teu bastó i colpeja la pols de la terra, que es convertirà en polls per tot el país d’Egipte.
17Així ho van fer. Aaron estengué la mà amb el seu bastó i colpejà la pols de la terra, i la pols de tot l’Egipte es va convertir en polls que atacaven els homes i les bèsties.
18Els mags van intentar de fer el mateix amb els seus encanteris per a fer sortir polls, però no ho van aconseguir. I els polls cobrien homes i animals.
19Llavors els mags digueren al faraó: “Aquí hi ha el dit de Déu!” Però el faraó es va obstinar i no va voler escoltar-los, tal com el Senyor havia dit.
Quarta plaga: els tàvecs
20El Senyor digué a Moisès: “Lleva’t de bon matí, presenta’t al faraó quan vagi a les aigües, i digues-li: Així ha dit el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte.
21Si no deixes marxar el meu poble, enviaré tàvecs contra tu, contra els teus consellers, contra el teu poble i contra la teva casa, de tal manera que tant la casa dels egipcis com la terra on ells estiguin s’omplirà de tàvecs.
22Tanmateix, aquell dia faré una ex-cepció amb la terra de Goixen, on habita el meu poble, i allà no hi haurà tàvecs, a fi que sàpigues que jo, el Senyor, sóc present en el país.
23Faré aquesta separació entre el meu poble i el teu; demà serà aquest senyal.”
24El Senyor ho va fer així, i un gran eixam de tàvecs va envair la casa del faraó i les cases dels seus consellers, i per tot el territori d’Egipte la terra va quedar devastada per causa dels tàvecs.
25Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: “Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però dintre del territori.”
26Moisès va contestar: “No convé que ho fem així, perquè els sacrificis que nosaltres oferim al Senyor Etern, el nostre Déu, són animals que els egipcis consideren sagrats; i si sacrifiquem da-vant els ulls dels egipcis el que és sagrat per a ells, no ens apedregaran?
27Anirem tres jornades de camí dins el desert i allà farem sacrificis al Senyor Etern, el nostre Déu, tal com ens ha manat.”
28El faraó contestà: “Us deixaré marxar cap al desert perquè pugueu oferir sacrificis al Senyor Etern, el vostre Déu, però no us allunyeu massa. I pregueu per mi.”
29Moisès digué: “Tant bon punt hagi sortit de la teva presència pregaré el Senyor, i els tàvecs es retiraran del faraó i dels seus consellers, i de tot el poble, demà mateix. Però que el faraó no ens torni a enganyar, impedint que el poble vagi a oferir sacrificis al Senyor.”
30Moisès va sortir de la presència del faraó i va pregar el Senyor.
31I el Senyor va fer el que Moisès demanava: va treure els tàvecs de damunt del faraó i dels seus ministres, i del seu poble, fins que no en va quedar ni un.
32Però també aquesta vegada el faraó es va endurir de cor i no va deixar sortir el poble.
S'ha seleccionat:
ÈXODE 8: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya