ÈXODE 21
21
Lleis sobre els esclaus
1Aquestes són les lleis que posa-ràs davant seu:
2Quan compris un esclau hebreu, et servirà sis anys, però l’any setè podrà marxar lliure i de franc.
3Si hagués entrat tot sol, tot sol sortirà; si era casat, la seva dona sortirà amb ell.
4Si el seu amo li hagués donat muller, i ella li hagués infantat fills o filles, la muller i els seus fills seran del seu amo, i ell sortirà sol.
5Però si l’esclau deia amb insistència: “Jo estimo el meu amo, la meva muller i els meus fills, renuncio a la llibertat”,
6llavors el seu amo el durà davant Déu i, fent-lo acostar a la porta o al seu muntant, li foradarà l’orella amb un punxó, i quedarà al seu servei per sempre més.
7Si algú ven la seva filla per esclava, ella no sortirà de l’esclavatge com en surten els esclaus.
8Si desplau al seu amo i aquest no l’elegeix per dona seva, permetrà que sigui redimida: no podrà vendre-la a gent estrangera, després d’haver-la de-fraudat.
9Si la destina al seu fill, la tractarà segons el dret de les filles.
10En cas de prendre una altra dona més, no privarà la primera de l’aliment, del vestit ni del dret conjugal.
11Però si no li proporciona aquestes tres coses, ella podrà anar-se’n de franc, sense rescat.
Sobre l’homicidi
12Qui fereixi un home causant-li la mort serà sentenciat a mort.
13Però si no ha estat premeditat, sinó que Déu l’ha deixat caure a les seves mans, ja t’indicaré un lloc on pugui re-fugiar-se.
14En canvi, si algú posa un parany contra el seu proïsme i el mata traïdorament, fins del meu propi altar l’arran-careu perquè sigui mort.
15Qui pegui el pare o la mare serà sentenciat a mort.
16Qui rapti una persona, tant si l’ha venuda com si encara és al seu poder, serà sentenciat a mort.
17Qui maleeixi el pare o la mare serà sentenciat a mort.
Sobre cops i lesions
18Si uns homes es barallen i l’un fereix el seu company amb una pedra, o li dóna un cop de puny, sense matar-lo, però que l’obliga a fer llit,
19si aquest es lleva i pot caminar a fora amb el bastó, el qui l’ha ferit serà excul-pat, però li haurà de pagar el temps perdut i sufragar la curació completa.
20Si algú fereix amb un bastó el seu servent o la seva serventa, i moren a les seves mans, hauran de ser venjats sens falta;
21però si sobreviuen un o dos dies, no seran venjats, perquè eren de la seva propietat.
22Si uns homes, mentre es barallen, donen un cop a una dona embarassada, provocant-li l’avortament, sense cap al-tre perjudici, es pagarà la indemnització que reclami el marit de la dona segons estipulin els jutges;
23però, si en resulta algun dany, pagarà vida per vida,
24ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu,
25cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.
26Si algú colpeja l’ull del seu servent o de la seva serventa i els deixa bornis, els donarà la llibertat en compensació del seu ull.
27Si algú fa saltar una dent del seu servent o de la seva serventa, li donarà la llibertat en compensació de la dent.
28Si un toro envesteix un home o una dona i els causa la mort, serà apedregat sense remei. La seva carn no serà men-jada, i l’amo del toro absolt.
29Però si el toro ja envestia la gent des de temps enrere, i això havia estat noti-ficat al seu amo sense que aquest pren-gués cap precaució, en cas que el toro mati un home o una dona, serà apedre-gat, i també el seu amo serà sentenciat a mort.
30Si se li imposa un preu de rescat, pagarà en rescat de la seva vida tot el que li sigui exigit.
31Tant si ha envestit un noi com si ha envestit una noia, se li aplicarà aquesta mateixa norma.
32Si el toro envesteix un servent o una serventa, es pagaran trenta sicles de pla-ta a l’amo d’ells, i el toro serà apedregat.
33Si algú deixa obert un pou, o bé en cava un i no el tapa, i hi cau un bou o un ase,
34el propietari del pou pagarà a l’amo dels animals el seu preu en diner, i la bèstia morta serà seva.
35Si el toro d’algú envesteix el toro d’un altre i li causa la mort, vendran el toro viu i es partiran els diners, i també es partiran el toro mort.
36Però si ja era sabut que el toro tenia tendència a envestir des de feia temps, i el seu amo no en feia cas, pagarà toro per toro, però la bèstia morta serà seva.
S'ha seleccionat:
ÈXODE 21: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya