ÈXODE 14
14
Els egipcis persegueixen Israel
1El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2“Ordena als fills d’Israel que se’n tor-nin i acampin davant de Piahirot, entre Migdol i el mar, enfront de Baal-Sefon. Acampareu just al seu davant, arran de mar.
3Perquè el faraó, pel que fa als fills d’Israel, pensarà: Van perduts pel país, i el desert els barra el pas.
4I jo tornaré obstinat el cor del faraó, de manera que us perseguirà; però jo manifestaré la meva glòria a costa del faraó i de tot el seu exèrcit, i sabran els egipcis que jo sóc el Senyor Etern.” I ells així ho van fer.
5Quan van anunciar al faraó que el poble d’Israel havia fugit, el cor del fa-raó i el dels seus consellers es va girar contra ells, i digueren: “Què hem fet, deixant que els fills d’Israel escapessin del nostre servei?”
6Llavors va fer enganxar el seu carro i s’endugué les seves tropes.
7Prengué sis-cents carros, escollits d’entre tots els carros d’Egipte, i hi féu muntar en cada un els guerrers corres-ponents.
8El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d’Egipte, de manera que van anar a perseguir els fills d’Israel mentre aquests sortien per la mà poderosa del Senyor.
9Els egipcis els perseguiren amb tota la cavalleria, els carros del faraó, amb la seva gent i el seu exèrcit; i els van aconseguir quan eren acampats arran de mar, davant de Piahirot, enfront de Baal-Sefon.
10Quan el faraó ja s’apropava, els fills d’Israel van alçar els ulls i veieren que els egipcis els venien perseguint. Lla-vors els va entrar el pànic i van començar a clamar al Senyor.
11I deien a Moisès: “¿És que no hi havia tombes a l’Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què has fet això amb nosaltres, fent-nos sortir d’Egipte?
12¿No t’ho vam advertir a l’Egipte, quan et dèiem: Deixa’ns estar, estem bé servint els egipcis? Perquè més ens va-lia servir els egipcis que no pas morir al desert.”
13Moisès va contestar al poble: “No tingueu por i manteniu-vos ferms, que ja veureu com el Senyor us salvarà en aquest dia, perquè els egipcis que avui esteu veient, ja no els tornareu a veure mai més.
14El Senyor lluitarà per vosaltres, men-tre vosaltres resteu tranquils.”
Els israelites travessen el mar
15El Senyor digué a Moisès: “Per què segueixes clamant a mi? Mana als fills d’Israel que es posin en marxa!
16I tu, alça la teva vara i estén la mà sobre el mar i divideix-lo en dues parts, a fi que els fills d’Israel puguin passar entremig del mar a peu eixut.
17Que jo enduriré el cor dels egipcis perquè els persegueixin, i em cobriré de glòria contra el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus conductors.
18Així sabran els egipcis que jo sóc el Senyor Etern, quan m’hagi cobert de glòria contra el faraó, els seus carros i els seus conductors.”
19L’Àngel del Senyor, que anava al davant de l’exèrcit d’Israel, es va situar al darrere. També es va situar al darrere la columna de núvols que anava davant d’ells;
20així es va interposar entre les tropes egípcies i les d’Israel. El núvol era de foscor per als egipcis però de claredat en la nit per als israelites, de manera que no es van poder acostar l’un a l’altre en tota la nit.
21Moisès va estendre la mà sobre el mar, i el Senyor, mitjançant un vent de llevant molt fort que va durar tota la nit i que va deixar el mar eixut i les aigües dividides, va fer que el mar s’enretirés.
22Els fills d’Israel van entrar al mig del mar, per la part eixuta, mentre les aigües formaven muralla a dreta i a esquerra.
23Els egipcis es van llançar a perse-guir-los, i van entrar darrere seu al mig del mar; tota la cavalleria del faraó i els carros amb els seus conductors.
24A la vetlla del matí, el Senyor, a través de la columna de foc i de núvols, va guaitar el campament dels egipcis i va sembrar la confusió en l’exèrcit egipci.
25Els va encallar les rodes dels carros, fent la seva marxa molt dificultosa. Llavors els egipcis van dir: “Fugim de davant d’Israel, perquè el Senyor lluita a favor d’ells, contra els egipcis!”
26El Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà sobre el mar i les aigües torna-ran sobre els egipcis, sobre els seus car-ros i sobre la seva gent.”
27Moisès estengué la seva mà sobre el mar i, a punta d’alba, el mar va tornar al seu lloc normal; i els egipcis, intentant fugir, topaven amb ell. Així el Senyor va negar els egipcis enmig del mar,
28perquè quan les aigües revingueren, van colgar els carros i la seva gent i tot l’exèrcit del faraó que havia entrat dins el mar perseguint-los. No en va quedar ni un.
29Però els fills d’Israel van passar pel mig del mar, a peu eixut, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
30Així aquell dia el Senyor va salvar Israel de les mans dels egipcis; i Israel contemplà els egipcis morts a la riba del mar.
31I veient Israel la poderosa força que el Senyor havia emprat contra els egip-cis, va reverenciar el Senyor i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.
S'ha seleccionat:
ÈXODE 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya