ÈXODE 14:13-22

Moisès va contestar al poble: “No tingueu por i manteniu-vos ferms, que ja veureu com el Senyor us salvarà en aquest dia, perquè els egipcis que avui esteu veient, ja no els tornareu a veure mai més. El Senyor lluitarà per vosaltres, men-tre vosaltres resteu tranquils.” El Senyor digué a Moisès: “Per què segueixes clamant a mi? Mana als fills d’Israel que es posin en marxa! I tu, alça la teva vara i estén la mà sobre el mar i divideix-lo en dues parts, a fi que els fills d’Israel puguin passar entremig del mar a peu eixut. Que jo enduriré el cor dels egipcis perquè els persegueixin, i em cobriré de glòria contra el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus conductors. Així sabran els egipcis que jo sóc el Senyor Etern, quan m’hagi cobert de glòria contra el faraó, els seus carros i els seus conductors.” L’Àngel del Senyor, que anava al davant de l’exèrcit d’Israel, es va situar al darrere. També es va situar al darrere la columna de núvols que anava davant d’ells; així es va interposar entre les tropes egípcies i les d’Israel. El núvol era de foscor per als egipcis però de claredat en la nit per als israelites, de manera que no es van poder acostar l’un a l’altre en tota la nit. Moisès va estendre la mà sobre el mar, i el Senyor, mitjançant un vent de llevant molt fort que va durar tota la nit i que va deixar el mar eixut i les aigües dividides, va fer que el mar s’enretirés. Els fills d’Israel van entrar al mig del mar, per la part eixuta, mentre les aigües formaven muralla a dreta i a esquerra.