ÈXODE 12:1-28

ÈXODE 12:1-28 BEC

El Senyor va parlar així a Moi-sès i Aaron al país d’Egipte: “Aquest mes serà per a vosaltres el començ dels mesos, el primer dels me-sos de l’any. Parleu a tota la comunitat d’Israel i digueu-los: El deu d’aquest mes, cadas-cun de vosaltres es procurarà un anyell per família, un cap per cada casa. Si una família és massa petita per a consumir un anyell, que el prengui amb el veí més pròxim a casa seva, segons sigui el nombre de persones i segons sigui el que cada un pot menjar. L’anyell ha de ser sense cap tara, mas-cle i de primer any. Podeu triar-lo d’en-tre les ovelles o les cabres. El tindreu guardat fins al dia catorze d’aquest mes; llavors, a la caiguda de la tarda, tota la comunitat d’Israel el dego-llaran. Després prendreu part de la sang i n’untareu els dos brancals de la llinda de les cases on el menjareu. La carn la menjareu aquella mateixa nit; l’haureu de menjar rostida a la bra-sa, amb pans àzims i herbes amargues. No en menjareu cap part crua, bullida o guisada, sinó rostida a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en deixareu gens per a l’endemà; i el que en sobri al matí, ho cremareu al foc. L’haureu de menjar així: amb la cintura cenyida, els peus calçats i el bastó a la mà. El menjareu de pressa. És la Pasqua del Senyor. Perquè aquesta nit jo passaré per la terra d’Egipte i feriré tots els primogè-nits del país, tant si és home com bèstia; i en tots els déus de l’Egipte executaré condemnes. Jo, el Senyor Etern! La sang us servirà de senyal a les cases on estigueu; jo veuré la sang i pas-saré de llarg, de manera que entre vosaltres no hi haurà flagell destructor quan jo doni el cop contra el país d’Egipte. Aquest serà un dia memorable per a vosaltres, i el celebrareu com una festa del Senyor durant les successives gene-racions; el celebrareu com una insti-tució perpètua.” “Durant set dies menjareu pans àzims. Des del primer dia traureu de casa vostra el llevat, perquè aquell qui des del primer dia fins al setè hagi men-jat pa fermentat serà exterminat d’entre el poble d’Israel. El dia primer tindreu una assemblea santa, i el dia setè, també. Durant aquests dies no es farà cap treball, fora del necessari per a preparar el menjar de cadascú; això és l’única cosa que podreu fer. Guardareu, doncs, la festa dels Àzims, perquè en aquest dia concret vaig fer sortir els vostres esquadrons de la terra d’Egipte; i observareu aquest dia, durant les successives generacions, com una institució perpètua. El mes primer menjareu pans àzims des de la tarda del dia catorze fins al vespre del dia vint-i-un. Que no hi hagi gens de llevat a casa vostra, durant aquests set dies, perquè aquell qui mengi qualsevol cosa fermen-tada, tant si és foraster com si és nadiu, serà exterminat de la comunitat d’Israel. No menjareu res que sigui fermentat; en qualsevol lloc que habiteu menjareu pans àzims.” Llavors Moisès va reunir tots els an-cians d’Israel i els digué: “Trieu un cap de bestiar i preneu-lo, segons les vos-tres famílies, i sacrifiqueu la Pasqua. Preneu també un manat d’hisop, suqueu-lo en la sang recollida al gibrell, i pinteu la llinda i els dos brancals de la porta amb la sang del gibrell. I que ningú de vosaltres no surti de la porta de casa seva fins al matí. I quan el Senyor passi ferint els egip-cis, veurà la sang a la llinda i als dos brancals i, aquella porta, la passarà de llarg i no deixarà que el destructor entri a casa vostra per ferir. Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills. Així, quan us haureu instal·lat a la terra que el Senyor us donarà, tal com ha promès, també observareu aquest precepte. I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?, respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar. Després, els fills d’Israel se’n van anar i van obeir. I van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.