Èxode 12:1-28
Èxode 12:1-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d’Egipte: – Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l’any. Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Si una família és massa petita per a menjar-se’l, que s’ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se’l menjar. L’animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d’un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. L’heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d’Israel el degollareu el capvespre d’aquell dia. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L’heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues. No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l’animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l’endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho. Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor. »Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar. »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d’Israel. El primer dia i el setè són dies d’aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú. Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d’Egipte. Totes les generacions l’han de guardar. És una institució perpètua. El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat. Durant set dies no hi ha d’haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d’Israel. No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat.” Moisès va cridar els ancians d’Israel i els digué: – Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual. Agafeu un manat d’hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí. Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases. Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.” Llavors el poble s’agenollà i es prosternà. Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
Èxode 12:1-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor va parlar així a Moi-sès i Aaron al país d’Egipte: “Aquest mes serà per a vosaltres el començ dels mesos, el primer dels me-sos de l’any. Parleu a tota la comunitat d’Israel i digueu-los: El deu d’aquest mes, cadas-cun de vosaltres es procurarà un anyell per família, un cap per cada casa. Si una família és massa petita per a consumir un anyell, que el prengui amb el veí més pròxim a casa seva, segons sigui el nombre de persones i segons sigui el que cada un pot menjar. L’anyell ha de ser sense cap tara, mas-cle i de primer any. Podeu triar-lo d’en-tre les ovelles o les cabres. El tindreu guardat fins al dia catorze d’aquest mes; llavors, a la caiguda de la tarda, tota la comunitat d’Israel el dego-llaran. Després prendreu part de la sang i n’untareu els dos brancals de la llinda de les cases on el menjareu. La carn la menjareu aquella mateixa nit; l’haureu de menjar rostida a la bra-sa, amb pans àzims i herbes amargues. No en menjareu cap part crua, bullida o guisada, sinó rostida a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en deixareu gens per a l’endemà; i el que en sobri al matí, ho cremareu al foc. L’haureu de menjar així: amb la cintura cenyida, els peus calçats i el bastó a la mà. El menjareu de pressa. És la Pasqua del Senyor. Perquè aquesta nit jo passaré per la terra d’Egipte i feriré tots els primogè-nits del país, tant si és home com bèstia; i en tots els déus de l’Egipte executaré condemnes. Jo, el Senyor Etern! La sang us servirà de senyal a les cases on estigueu; jo veuré la sang i pas-saré de llarg, de manera que entre vosaltres no hi haurà flagell destructor quan jo doni el cop contra el país d’Egipte. Aquest serà un dia memorable per a vosaltres, i el celebrareu com una festa del Senyor durant les successives gene-racions; el celebrareu com una insti-tució perpètua.” “Durant set dies menjareu pans àzims. Des del primer dia traureu de casa vostra el llevat, perquè aquell qui des del primer dia fins al setè hagi men-jat pa fermentat serà exterminat d’entre el poble d’Israel. El dia primer tindreu una assemblea santa, i el dia setè, també. Durant aquests dies no es farà cap treball, fora del necessari per a preparar el menjar de cadascú; això és l’única cosa que podreu fer. Guardareu, doncs, la festa dels Àzims, perquè en aquest dia concret vaig fer sortir els vostres esquadrons de la terra d’Egipte; i observareu aquest dia, durant les successives generacions, com una institució perpètua. El mes primer menjareu pans àzims des de la tarda del dia catorze fins al vespre del dia vint-i-un. Que no hi hagi gens de llevat a casa vostra, durant aquests set dies, perquè aquell qui mengi qualsevol cosa fermen-tada, tant si és foraster com si és nadiu, serà exterminat de la comunitat d’Israel. No menjareu res que sigui fermentat; en qualsevol lloc que habiteu menjareu pans àzims.” Llavors Moisès va reunir tots els an-cians d’Israel i els digué: “Trieu un cap de bestiar i preneu-lo, segons les vos-tres famílies, i sacrifiqueu la Pasqua. Preneu també un manat d’hisop, suqueu-lo en la sang recollida al gibrell, i pinteu la llinda i els dos brancals de la porta amb la sang del gibrell. I que ningú de vosaltres no surti de la porta de casa seva fins al matí. I quan el Senyor passi ferint els egip-cis, veurà la sang a la llinda i als dos brancals i, aquella porta, la passarà de llarg i no deixarà que el destructor entri a casa vostra per ferir. Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills. Així, quan us haureu instal·lat a la terra que el Senyor us donarà, tal com ha promès, també observareu aquest precepte. I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?, respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar. Després, els fills d’Israel se’n van anar i van obeir. I van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.