EFESIS 4
4
La unitat de l’Esperit
1Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
2amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
3disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
4Un sol cos i un sol esperit, com també és una de sola l’esperança a què heu estat cridats;
5un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme;
6un sol Déu i Pare de tots, que és da-munt de tots, que actua per mitjà de tots i és en tots.
7Però cada un de nosaltres ha rebut la gràcia en la mesura que el Crist ens l’ha volguda concedir.
8Per això diu l’Escriptura:
“Va pujar a les altures,
s’endugué captiva la captivitat,
va repartir dons als homes.”
9Ara bé, aquest va pujar, ¿què vol dir, sinó que abans havia baixat a les parts més baixes de la terra?
10I aquell qui va baixar és el mateix que després va pujar per damunt de tots els cels, per omplir l’univers.
11També és ell qui va repartir a uns la funció d’apòstols, a altres, de profetes, a altres, d’evangelistes, a altres, de pas-tors i mestres,
12amb el propòsit de capacitar els creients per a una obra de servei, per a edificació del cos de Crist,
13fins que tots hàgim assolit la unitat de la fe i el ple coneixement del Fill de Déu, fins a conformar l’home madur, en el complet desenvolupament del Crist,
14perquè ja no siguem més com cria-tures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l’error,
15sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
16Per ell tot el cos, ben conjuntat i unit per mitjà de totes les articulacions que el nodreixen, segons l’activitat proporcionada de cadascun dels membres, efectua el seu creixement corporal per a la pròpia edificació en l’amor.
La renovació espiritual
17Això, doncs, us dic i us recomano en el Senyor: que ja no visqueu més com viuen els pagans, amb la seva vana manera de pensar,
18amb l’enteniment ofuscat, exclosos de la vida de Déu per causa de la seva ignorància i de la resistència del seu cor.
19Perdut tot sentit moral, s’han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d’immoralitats.
20Però vosaltres no heu rebut pas aquesta mena d’instrucció sobre el Crist.
21Donem per cert que l’heu escoltat i heu rebut una instrucció cristiana com cal en fidelitat a Jesús;
22això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig,
23i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment,
24i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
No contristeu l’Esperit Sant
25Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres.
26Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol;
27no doneu facilitats al diable.
28Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
29Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
30No contristeu l’Esperit Sant de Déu, amb el qual heu estat marcats per al dia de la redempció.
31Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
32Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
S'ha seleccionat:
EFESIS 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya