EFESIS 4:14-32

perquè ja no siguem més com cria-tures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l’error, sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist. Per ell tot el cos, ben conjuntat i unit per mitjà de totes les articulacions que el nodreixen, segons l’activitat proporcionada de cadascun dels membres, efectua el seu creixement corporal per a la pròpia edificació en l’amor. Això, doncs, us dic i us recomano en el Senyor: que ja no visqueu més com viuen els pagans, amb la seva vana manera de pensar, amb l’enteniment ofuscat, exclosos de la vida de Déu per causa de la seva ignorància i de la resistència del seu cor. Perdut tot sentit moral, s’han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d’immoralitats. Però vosaltres no heu rebut pas aquesta mena d’instrucció sobre el Crist. Donem per cert que l’heu escoltat i heu rebut una instrucció cristiana com cal en fidelitat a Jesús; això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig, i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment, i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques. Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres. Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol; no doneu facilitats al diable. Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita. Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten. No contristeu l’Esperit Sant de Déu, amb el qual heu estat marcats per al dia de la redempció. Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia. Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.