EFESIS 4:1-16

Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats; amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com també és una de sola l’esperança a què heu estat cridats; un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme; un sol Déu i Pare de tots, que és da-munt de tots, que actua per mitjà de tots i és en tots. Però cada un de nosaltres ha rebut la gràcia en la mesura que el Crist ens l’ha volguda concedir. Per això diu l’Escriptura: “Va pujar a les altures, s’endugué captiva la captivitat, va repartir dons als homes.” Ara bé, aquest va pujar, ¿què vol dir, sinó que abans havia baixat a les parts més baixes de la terra? I aquell qui va baixar és el mateix que després va pujar per damunt de tots els cels, per omplir l’univers. També és ell qui va repartir a uns la funció d’apòstols, a altres, de profetes, a altres, d’evangelistes, a altres, de pas-tors i mestres, amb el propòsit de capacitar els creients per a una obra de servei, per a edificació del cos de Crist, fins que tots hàgim assolit la unitat de la fe i el ple coneixement del Fill de Déu, fins a conformar l’home madur, en el complet desenvolupament del Crist, perquè ja no siguem més com cria-tures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l’error, sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist. Per ell tot el cos, ben conjuntat i unit per mitjà de totes les articulacions que el nodreixen, segons l’activitat proporcionada de cadascun dels membres, efectua el seu creixement corporal per a la pròpia edificació en l’amor.