L’ECLESIASTÈS 7
7
Proverbis i consells.
És millor el pacient que el superb
1És millor el bon nom que l’un-güent perfumat,
i el dia de la mort que el dia del naixement.
2És millor anar a la casa de dol que a la casa del festí,
perquè allò és la fi de tots els humans,
i el vivent hi reflexiona.
3És millor la tristor que la rialla,
perquè la severitat del rostre ennobleix el cor.
4El cor dels savis és a la casa de dol,
i el cor dels insensats és a la casa del festí.
5És millor atendre reprensions de savis
que escoltar cantarelles de necis,
6perquè igual que l’espetec de l’ar-gelaga sota l’olla
és la rialla del neci; i això també és vanitat!
7El poder d’oprimir torna neci el savi,
i el suborn corromp el cor.
8És millor l’acabament d’una cosa
que el seu començament.
És millor el d’esperit pacient
que el d’esperit superb.
9No et deixis portar fàcilment per l’enuig,
que la ira reposa en el pit dels necis.
10No preguntis: “Per què
els temps passats eren millors que els d’ara?”
No és de savis preguntar sobre això.
11La saviesa és tan bona com una herència,
i profitosa per als qui veuen el sol.
12La ciència dóna protecció i també en dóna el diner,
però l’avantatge de la saviesa
és que dóna vida a qui la pos-seeix.
13Fixa’t bé en el que Déu ha fet:
Qui podrà redreçar el que ell ha torçat?
14Alegra’t en el dia feliç,
però en el dia advers, reflexiona:
tant l’un com l’altre els ha fet Déu,
a fi que l’home no pugui retreure-li res.
No hi ha cap home just
15Ho he vist tot, en els dies de la meva vana existència. Hi ha justos que es perden per la seva justícia, i hi ha malvats que prosperen per la seva malícia.
16No vulguis ser massa just ni et facis massa savi. Per què destruir-te?
17No vulguis ser massa dolent ni siguis insensat. Per què has de morir abans de temps?
18És bo que agafis això i que no deixis de la mà allò altre, perquè aquell qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat.
19La saviesa dóna més força al savi que deu poderosos a una ciutat.
20És ben cert que no hi ha cap home just a la terra que sempre faci el bé i no pequi mai.
21No facis cas de tot el que s’enraona, i no sentiràs com el teu mateix esclau malparla de tu,
22perquè el teu cor sap prou bé que també tu has malparlat dels altres moltes vegades.
La recerca de la saviesa
23Tot això ho he intentat per mitjà de la saviesa. Vaig dir: “Vull fer-me savi!” Però ella fugia de mi.
24Allò que és llunyà i summament pro-fund, qui ho descobrirà?
25He tornat un cop més, amb tot el meu cor, a estudiar, a investigar i a cercar la saviesa i la raó, per reconèixer la maldat de la insensatesa i la niciesa de la follia.
26Una cosa he trobat més amarga que la mort: la dona que és un parany; el seu cor és un filat i els seus braços són cade-nes. Aquell qui és plaent a Déu se n’es-caparà, però el pecador hi quedarà pres.
27Mira, he trobat això, diu el Predica-dor, examinant cas per cas per desco-brir-ne la raó.
28Una cosa que la meva ànima bus-cava, però que encara no he trobat: un home entre mil sí que el trobo, però una dona, entre totes elles, no l’he trobada.
29Vet aquí l’única cosa que he com-près: que Déu va fer els humans rectes, però ells s’han buscat moltes compli-cacions.
S'ha seleccionat:
L’ECLESIASTÈS 7: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya