L’ECLESIASTÈS 12:1-5

I recorda’t del teu Creador en els dies de la teva joventut, abans que arribin els dies dolents i vinguin aquells anys dels quals diràs: “No em plauen gens!” Abans que s’enfosqueixi el sol i la claror, la lluna i les estrelles, i tornin els núvols, passada la pluja. Quan tremolin els guardians de la casa i s’encorbin els homes forts, i pleguin les molineres, de tan es-casses, i s’enfosqueixin les que miren per les gelosies; quan es tanquin les portes del carrer, en abaixar-se el soroll de la mola, i s’alci la veu de l’ocell i emmudeixin totes les filles del cant. Quan fan basarda les pujades i es té por de fer camí; mentre l’ametller floreix i la llagosta es fa pesada i esclata la tàpera, l’home se’n va al seu estatge etern i les ploraneres ja ronden pel carrer