DEUTERONOMI 4

4
Moisès exhorta a l’obediència
1“Ara, Israel, escolta els estatuts i les lleis que us ensenyo perquè els practiqueu, a fi que visqueu i entreu a posseir la terra que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us concedeix a vosaltres.
2No afegireu ni traureu res a les pres-cripcions que jo us dono; compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que jo us trameto.
3Els vostres ulls han vist el que el Senyor ha fet en el cas de Baal-Peor: tots els homes que van seguir Baal-Peor, el Senyor, el teu Déu, els va exterminar d’enmig vostre;
4en canvi vosaltres, que us heu mantingut fidels al Senyor, el vostre Déu, esteu tots vius actualment.
5Mireu, com el Senyor, el meu Déu, m’ha ordenat, jo us ensenyo estatuts i lleis perquè els poseu en pràctica a la terra on aneu a entrar per prendre’n possessió.
6Tingueu-los presents i observeu-los, perquè això serà la vostra saviesa i la vostra intel·ligència als ulls dels pobles, que en assabentar-se de tots aquests estatuts diran: Certament, aquesta gran nació és un poble savi i entenimentat.
7Perquè, quina nació hi ha tan gran que tingui els seus déus tan a prop seu com ho està el Senyor, el nostre Déu, sempre que nosaltres l’invoquem?
8Quina nació hi ha tan gran que tingui estatuts i lleis tan justes, com és tota aquesta llei que avui us proposo?
La revelació de l’Horeb
9Para compte i guarda’t molt, no sigui que t’oblidis de tot el que has vist amb els teus propis ulls, ni deixis que s’es-vaeixin del teu cor en tots els dies de la teva vida; ans els faràs conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.
10El dia que et vas presentar davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb, quan el Senyor em va dir: Aplega’m el poble, perquè jo els faci sentir les meves pa-raules i aprenguin a tenir temor de mi tots els dies que visquin damunt la terra, i així ho ensenyin als seus fills;
11vosaltres, llavors, us vau acostar i us vau quedar al peu de la muntanya, i la muntanya flamejava fins al centre del cel formant un núvol negre i densa foscúria.
12I el Senyor va parlar amb vosaltres des del centre del foc. Vau poder sentir la remor de les paraules, però no vau veure cap figura, només vau sentir una veu.
13Us va revelar la seva aliança i us va ordenar que complíssiu els deu manaments que va escriure sobre dues taules de pedra.
14En aquella ocasió, em va ordenar a mi que us ensenyés els estatuts i les lleis perquè les poséssiu en pràctica a la terra que aneu a entrar per ocupar-la.
Prohibició de les imatges
15Tingueu molt de compte per vosaltres mateixos, perquè el dia que el Senyor va parlar amb vosaltres a l’Horeb, des de dins del foc, vosaltres no vau veure cap mena de figura,
16per això, no us pervertíssiu pas fa-bricant un ídol per a vosaltres, una imatge a semblança de cap figura o forma masculina o femenina;
17ni cap representació d’animals ter-restres o d’ocells voladors;
18ni dels rèptils que s’arrosseguen per terra o dels peixos que viuen a les aigües subterrànies.
19I quan contemplis el cel i admiris el sol, la lluna i les estrelles, amb tota l’es-telada celeste, no et deixis endur per adorar-los ni donar-los culte, perquè és el Senyor, el teu Déu, qui els ha repartit per tots els pobles que hi ha sota el cel,
20mentre que a vosaltres us ha escollit el Senyor, i us ha tret d’aquella fornal de ferro, l’Egipte, perquè fóssiu el poble del seu heretatge, com sou ara.
21El Senyor es va indignar contra mi per causa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà ni entraria en aquella bona terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en propietat.
22Per tant, jo haig de morir en aquesta terra sense poder passar el Jordà; vosaltres, però, passareu i posseireu aquella bona terra.
23Tingueu compte de no trencar l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va pactar amb vosaltres; no us feu cap escul-tura que representi qualsevol de les coses que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit.
24Perquè el Senyor, el teu Déu, és un foc devorador, un Déu gelós.
25Quan hàgiu engendrat fills i néts, i us hàgiu fet vells en aquest país, si us pervertiu fabricant-vos alguna escultura figurativa de qualsevol cosa, fent allò que és dolent als ulls del Senyor, el vostre Déu, i provocant la seva ira,
26prenc avui per testimoni contra vosaltres el cel i la terra que aviat desapareixereu de sobre la terra on ara us dirigiu, traspassant el Jordà, per conquerir-la; no hi durareu gaire temps, sinó que hi sereu totalment exterminats.
27El Senyor us dispersarà entre els pobles i quedareu en reduït nombre en-tre els pobles on el Senyor us farà anar.
28Allí servireu déus de manufactura humana, déus de fusta i de pedra, que no hi veuen, ni hi senten, ni mengen, ni respiren.
29Des d’allà, però, quan buscaràs el Senyor, el teu Déu, el trobaràs, si el cerques amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima.
30Quan et sentis angoixat i et sobrevinguin totes aquestes coses en temps a venir, tornaràs al Senyor, el teu Déu, i escoltaràs la seva veu;
31perquè el Senyor, el teu Déu, és un Déu bondadós; no et deixarà ni et des-truirà, ni oblidarà el pacte que va jurar als teus pares.
Déu va escollir el seu poble
32Pregunta, si vols, als temps passats, anteriors a tu, des del dia que Déu va crear l’home sobre la terra, de l’un ex-trem del cel fins a l’altre extrem del cel, si ha succeït alguna cosa tan gran com aquesta, o si s’ha sentit mai res de semblant.
33¿Hi ha hagut mai algun poble que hagi sentit la veu de Déu parlant enmig del foc, com tu l’has sentida, i que hagi sobreviscut?
34¿Hi ha hagut mai cap déu que hagi intentat de venir a treure un poble per a ell d’enmig d’un altre poble, amb pro-ves, senyals i prodigis, que fes la guerra amb mà forta i braç extens, amb fets aterradors, com tot el que el Senyor, el teu Déu, ha fet per tu a l’Egipte, davant els teus propis ulls?
35A tu et fou mostrat perquè sabessis que el Senyor Etern és l’únic Déu, i que no n’hi ha cap més fora d’ell.
36Des del cel t’ha fet sentir la seva veu per corregir-te, i sobre la terra t’ha fet veure el seu gran foc, i has sentit les seves paraules d’enmig del foc.
37Perquè va estimar els teus avant-passats i va elegir la seva descendència que vindrà després d’ells, et va treure d’Egipte personalment, amb gran poder,
38i ha desposseït davant teu nacions més grans i poderoses que tu, per fer-t’hi entrar i donar-te en propietat la seva terra, com ho és avui.
39Reconeix doncs, avui, i pensa dintre teu, que el Senyor Etern és l’únic Déu, allà dalt del cel com aquí baix a la terra; no n’hi ha cap més.
40Per tant, guarda els seus estatuts i els seus preceptes que jo t’he prescrit avui, a fi que et vagi bé, a tu i als teus fills després de tu, i allarguis els teus dies sobre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.”
Ciutats de refugi a l’est del Jordà
41Llavors Moisès va fer que es reser-vessin tres ciutats a l’est del Jordà, a la banda del llevant,
42a fi que pogués refugiar-s’hi l’ho-micida que hagués mort involuntàriament una altra persona, sense que hi hagués una enemistat anterior, i pogués exiliar-se en una d’aquestes ciutats per salvar la vida:
43Bèsser, a l’estepa, a la regió de la planura, per als rubenites; Ramot, a Ga-laad, per als gadites; i Golan, a Basan, per als manassites.
Preàmbul al Decàleg
44Aquesta és la llei que Moisès va exposar als fills d’Israel.
45Prescripcions, estatuts i decrets que Moisès va prescriure als fills d’Israel quan van sortir d’Egipte;
46quan eren a l’est del Jordà, a la vall enfront de Betpeor, al país de Sehon, el rei amorreu que habitava a Heixbon, a qui Moisès i els fills d’Israel van der-rotar a la sortida d’Egipte,
47conquerint la seva terra i la terra d’Og, el rei de Basan; dos reis dels amorreus que ocupaven aquesta part del Jordà, cap a la banda de llevant,
48des d’Aroer, situada sobre la riba del torrent d’Arnon, fins a la muntanya de Sirion, altrament dit l’Hermon;
49i tot l’Arabà, de la banda oriental del Jordà, fins al Mar Mort, al peu dels vessants del Pisgà.

S'ha seleccionat:

DEUTERONOMI 4: BEC

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió