DEUTERONOMI 22
22
Prescripcions diverses
1“Si veiessis extraviat el bou o l’ovella del teu germà, no te’n desinteressaràs, sinó que els tornaràs sens falta al teu germà.
2I si el teu germà no és veí teu, o no el coneixes, els recolliràs a casa teva i els tindràs guardats fins que el teu germà els busqui, i llavors els tornaràs.
3El mateix has de fer amb el seu ase, amb el seu mantell i amb qualsevol cosa que el teu germà hagi perdut i que tu l’hagis trobada; no pots despreocupar-te’n.
4Si veiessis l’ase o el bou del teu germà caiguts en el camí, no te’n desinteressis, ajuda’l a aixecar-los.
5Que la dona no porti vestits d’home i que l’home no porti vestits de dona, perquè tot aquell que fa això és abominable al Senyor, el teu Déu.
6Si trobes en el camí un niu d’ocells, damunt d’un arbre o a terra, amb els pollets o els ous i amb la mare ajocada damunt els pollets o els ous, no agafaràs la mare juntament amb les cries;
7hauràs de deixar anar la mare, però podràs quedar-te amb les cries, a fi que et vagi bé i allarguis els teus dies.
8Quan edifiquis una casa nova, posaràs un ampit al teu terrat, a fi d’evitar una responsabilitat de sang a la teva casa, si algú queia d’allí.
9No sembraràs la teva vinya amb diferents classes de llavor, a fi de no con-taminar la collita de la llavor sembrada i el fruit de la vinya.
10No llauraràs amb un bou i un ase junts.
11No et vestiràs amb roba teixida de llana i lli barrejats.
12Et faràs borles als quatre angles del mantell amb què et cobreixes.
Lleis sobre la castedat
13Si un home pren muller i després d’haver-s’hi ajuntat l’avorreix,
14l’acusa de fets escandalosos i la di-fama dient: M’he casat amb aquesta do-na i quan m’he unit a ella no li he trobat els signes de virginitat;
15el pare i la mare de la noia prendran els signes de virginitat de la noia i els trauran davant dels ancians de la ciutat, al portal.
16El pare de la noia dirà als ancians: He donat la filla per muller a aquest home, però ell l’ha avorrida,
17i ara malparla de fets vergonyosos, dient que no ha trobat signes de virgini-tat a la meva filla; però heus aquí els signes que és verge la meva filla. Tot seguit desplegaran el llençol davant els ancians de la ciutat.
18Llavors els ancians d’aquella ciutat agafaran aquell home i el castigaran,
19i li imposaran una multa de cent ci-cles de plata, que donaran al pare de la noia, per haver escampat mala fama contra una verge d’Israel. Ella continua-rà essent la seva muller, i ell no podrà repudiar-la mai de la vida.
20Però si resultés veritat aquella acusa-ció de manca de virginitat de la noia,
21trauran la noia a l’entrada de la casa del seu pare, i els homes de la ciutat l’apedregaran fins que mori, perquè ha comès una infàmia a Israel prostituint-se quan era a casa del seu pare. Així extirparàs el mal d’enmig teu.
22Si un home fos sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir igualment, l’home que jeia amb la dona i la dona mateixa. Així exterminaràs el mal d’enmig d’Israel.
23Si una noia verge és promesa a un home i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella,
24treureu tot dos a la porta d’aquella ciutat i els apedregareu fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a la ciutat, i l’home per haver infamat la dona del seu proïsme. Així exterminaràs el mal d’enmig teu.
25Però si l’home troba la noia promesa al camp i, violentant-la, jeu amb ella, llavors només morirà l’home que ha jagut amb ella,
26mentre que a la noia no li faràs res: la noia no ha comès cap pecat digne de mort, perquè aquest cas és com quan algú es llança contra el seu proïsme i el mata;
27perquè ha estat atrapada al camp i encara que la noia promesa cridava auxili no hi havia ningú per a salvar-la.
28Si un home troba una noia verge que no està promesa, l’agafa i jeu amb ella, i són descoberts,
29l’home que ha jagut amb ella donarà al pare de la noia cinquanta cicles de plata, i ella esdevindrà la seva muller, per haver-la humiliat, i no podrà repudiar-la mai de la vida.
30Que ningú no prengui la dona del seu pare, ni profani el llit patern.
S'ha seleccionat:
DEUTERONOMI 22: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya